La fiesta de un país normal. La disolución del 2001 en los festejos del bicentenario
Ver/ Abrir
Metadatos
Mostrar el registro completo del ítemcomunitat-uji-handle:10234/10
comunitat-uji-handle2:10234/158177
comunitat-uji-handle3:10234/159025
comunitat-uji-handle4:10234/197405
REVISTESMetadatos
Título
La fiesta de un país normal. La disolución del 2001 en los festejos del bicentenarioFecha de publicación
2017Editor
Universitat Jaume I. Servei d'Activitats Socioculturals (SASC); Universitat Jaume I. Seminari Permanent d'Aprenentatge en Participació Comunitària "Garbell"ISSN
2386-5458Tipo de documento
info:eu-repo/semantics/articleVersión de la editorial
https://www.e-revistes.uji.es/index.php/kult-ur/issue/view/v4n7Versión
info:eu-repo/semantics/publishedVersionPalabras clave / Materias
Resumen
Entre la crisis político-económica del 2001 y los festejos oficiales
del Bicentenario argentino en mayo de 2010 nuevos discursos instituyentes y
hegemónicos convirtieron la «crisis» en «normalización», y la ... [+]
Entre la crisis político-económica del 2001 y los festejos oficiales
del Bicentenario argentino en mayo de 2010 nuevos discursos instituyentes y
hegemónicos convirtieron la «crisis» en «normalización», y la insurrección en
tradicionales modos de hacer política. Parece condensarse en dichos festejos
una nueva etapa y un modo oficial de representar la historia, re-inaugurando
en el marco del Estado-Nación un nuevo equilibrio social en el que los conflictos han quedado en el pasado. Pero, si consideramos que el Estado-Nación
y el sistema de intercambio capitalista llevan intrínsecamente a la desigualdad
y a la represión de unas formas de representación sobre otras, aquel equilibrio
social se vuelve tan sólo una forma arbitraria de nombrar la realidad. Por
eso, se hace necesario desmontar esas expresiones simbólicas dominantes que
nombran u omiten expresiones políticas como aquéllas iniciadas en diciembre
de 2001, y así desentrañar algunos interrogantes: ¿cómo aparece el pasado
reciente, y en particular la crisis del 2001, en el discurso originado desde el
Estado nacional argentino en el último periodo?; ¿qué lugar ocupan hoy las
experiencias políticas que en aquel momento se originaron?; ¿qué se recupera
y qué se intenta dejar en el olvido? [-]
Between the political and economic crisis of 2001 and the
official Argentine Bicentennial celebrations of May 2010, new hegemonic,
instituent discourses turned the
crisis
into
normalization, and ... [+]
Between the political and economic crisis of 2001 and the
official Argentine Bicentennial celebrations of May 2010, new hegemonic,
instituent discourses turned the
crisis
into
normalization, and
insurrection
into
traditional ways of doing politics
. These celebrations seem to mark a new
stage and a new official way of representing history, re-opening a new social
equilibrium within the frame of the nation state in which conflicts have been
left in the past. However, if we consider that the nation state and the capitalist
system of exchange inherently lead to inequality and the repression of some
forms of representation by others, this social equilibrium is no more than an
arbitrary way of naming reality. It is therefore necessary to remove these dominant symbolic expressions that name or omit forms of political expression
such as those initiated in December 2001, and in doing so, pose some questions: How does the recent past, particularly the 2001 crisis, appear in the discourse emanating from the Argentine national state in latter years? What place
do the political experiences that originated at that time occupy today? What is
recovered and what is being pushed into oblivion? [-]
Entre la crisi política-econòmica de 2001 i les celebracions oficials
del
Bicentenario
argentí al maig de 2010 nous discursos instituents i hegemònics van convertir la «crisi» en «normalització», i la ... [+]
Entre la crisi política-econòmica de 2001 i les celebracions oficials
del
Bicentenario
argentí al maig de 2010 nous discursos instituents i hegemònics van convertir la «crisi» en «normalització», i la insurrecció en tradicionals maneres de fer política. Sembla condensar-se en aquests festejos una
nova etapa i una manera oficial de representar la història, reinaugurant en el
marc de l’estat-nació un nou equilibri social en el qual els conflictes han quedat en el passat. Però, si considerem que l’estat-nació i el sistema d’intercanvi
capitalista porten intrínsecament a la desigualtat i a la repressió d’unes formes
de representació sobre altres, aquell equilibri social es torna tan sols una forma
arbitrària de nomenar la realitat. Per això, es fa necessari desmuntar aquestes
expressions simbòliques dominants que nomenen o ometen expressions polítiques com aquelles iniciades al desembre de 2001, i així desentranyar alguns
interrogants: com apareix el passat recent, i en particular la crisi de 2001, en
el discurs originat des de l’Estat nacional argentí en l’últim període? Quin lloc
ocupen avui les experiències polítiques que en aquell moment es van originar?
Què es recupera i què s’intenta deixar en l’oblit? [-]
Publicado en
kult-ur, vol. 4, núm. 7Derechos de acceso
info:eu-repo/semantics/openAccess
Aparece en las colecciones
- kult-ur_2017_v.4_n.7 [18]