«Plazoleta Lídice» de Canelones: lugar de memorias, desplazamientos y resignificaciones en el espacio público. Fundamentos de un proyecto de investigación

Abstract

Ligada a la historia reciente, la masacre de Lídice por los nazis —ciudad ubicada en la actual República Checa—, el 10 de junio de 1942, significó para la Junta Departamental de Canelones (Uruguay), la consagración de un espacio público en la ciudad. Lídice no es un fenómeno aislado, el acontecimiento generó la apropiación y la acción política al destinar espacios públicos en su memoria en diversas ciudades y pueblos de América Latina. La memoria es un mecanismo de relación con un pasado que es incapturable, inaprensible en su entera realidad. Las comunidades buscan la presencia del pasado en el presente, exigencia existencial que nos construye como colectivo, presencia de la ausencia en la memoria. El espacio público es el lugar privilegiado para la acción política, por lo tanto, partimos de la hipótesis republicana respecto a que una democracia recién es tal cuando los ciudadanos participan activamente en los asuntos de interés público. «Plazoleta Lídice» marca la importancia de la memoria en un contexto histórico-cultural marcado por lo fugaz. Discutiremos sobre acontecimientos signados por la deshumanización, para que no resulten envueltos en el olvido, lo que nos obliga a continuar revitalizando el concepto de derechos humanos, haciéndolos parte de nuestra vivencia y convivencia.

Linked to recent history, the massacre by the Nazis in Lidice, a village in what is now the Czech Republic, on June 10 1942, led the Depart- mental Board of Canelones (Uruguay) to dedicate a public space in the city. Lidice is not an isolated phenomenon: the event triggered the appropriation and political action of allocating public spaces in its memory in various Latin American cities and towns. Memory is a mechanism for relating with a past that is beyond reach, elusive in its entire reality. Communities seek the presence of the past in the present; it is an existential requirement that forges us as a group, the presence of absence in memory. As public space is the place favored for political action, we start from the republican hypothesis that democracy really begins when citizens are actively involved in matters of public interest. Plazoleta Lidice highlights the importance of memory in a fleeting and transient historical and cultural context. We will discuss events touched by dehumanization to prevent them slipping into oblivion, a process that forces us to continue reinvigorating the concept of human rights, making it part of our living and sharing.

Lligada a la història recent, la massacre de Lídice pels nazis —ciutat situada en la actual República Txeca—, el 10 de juny de 1942, va significar per a la Junta Departamental de Canelones (Uruguai), la consagració d’un espai públic en la ciutat. Lídice no és un fenomen aïllat, l’esdeveniment va generar l’apropiació i l’acció política en destinar espais públics en la seua memòria en diverses ciutats i pobles d’Amèrica Llatina. La memòria és un mecanisme de relació amb un passat que és incapturable, inaprehensible en tota la seua realitat. Les comunitats busquen la presència del passat en el present, exigència existencial que ens construeix com a col·lectiu, presència de l’absència en la memòria. L’espai públic és el lloc privilegiat per a l’acció política, per tant, partim de la hipòtesi republicana respecte a la qual una democràcia recent és així quan els ciutadans participen activament en els assumptes d’interès públic. «Placeta Lídice» marca la importància de la memòria en un context historicocultural marcat per allò fugaç. Discutirem sobre esdeveniments sig- nats per la deshumanització, perquè no resulten embolicats en l’oblit, fet que ens obliga a continuar revitalitzant el concepte de drets humans, fent-los part de la nostra vivència i convivència.