Seeing environmental injustices: the mechanics, devices and assumptions of environmental sustainability indices and indicators

Abstract

At the heart of any colonization project, and therefore any move to de-colonize, are ways of seeing nature and society, that then allow particular ways of governing each. This is plainly visible in a number of tools that exist to measure progress towards (or regress from) environmental sustainability. The tools use indices and indicators constructed mostly by environmental scientists and ecologists. As such, they are not neutral scientific instruments: they reflect the worldviews of their creators. These worldviews depend on three dimensions: the values they prioritize, the explanatory theories they use and the futures they envision. Through these means different tools produce conflicting notions of the sustainability of our economies and societies. In this article, we shed light onto the theoretical and epistemological assumptions that lie behind key international sustainability indices and indicators: the Environmental Performance Index,Domestic Material Consumption, Material Intensity, the Material Footprint, the Carbon Footprint, the Ecological Footprint and CO2 emissions (territorial). The variables included in these indices, the way they are measured, aggregated and weighted all imply a particular way of understanding the relationships between economy, society and environment. This divergence is most clearly visible in the fact that some indices are negatively correlated with each other. Where one index might plot growing environmental sustainability, another shows its decline. Our results highlight that those devices and the theories informing them are particularly interesting for way how colonialism is materialized. Some of these measurements hide the material roots of prosperity and the ecological (and economic) distributional conflicts exported to the poorer countries by the global North, and others show how its production and consumption levels are reliant upon a socio-ecological 'subsidy' imposed on Southern countries. These subsidies represent injustices that present a primafacie case for decolonizing indices and indicators of environmental governance.

Au cœur de tout projet de colonisation, et donc de tout mouvement de décolonisation, se trouvent des manières particulières de voir la nature et la société, qui permettent ensuite des manières particulières de gouverner chacune. Il existe un certain nombre d'outils pour mesurer les progrès vers (ou loin de) la durabilité environnementale. De tels outils utilisent des indices et des indicateurs, mais ce ne sont pas des instruments scientifiques neutres. Ils reflètent la vision du monde de leurs créateurs. Ces visions du monde dépendent de trois dimensions: les valeurs qu'elles privilégient, les théories explicatives qu'elles utilisent et les futurs qu'elles envisagent. Par ces moyens, différents outils produisent des notions contradictoires de la durabilité de nos économies et sociétés. Cet article éclaire les hypothèses théoriques et épistémologiques qui sous-tendent les principaux indices et indicateurs internationaux de durabilité: 'The Environmental Performance Index, Domestic Material Consumption, Material Intensity, Material Footprint, Carbon Footprint, Ecological Footprint et les émissions de CO2 (territoriales).' Les variables incluses dans ces indices, la manière dont elles sont mesurées, agrégées et pondérées impliquent une manière particulière de comprendre les relations entre l'économie, la société et l'environnement. Cette divergence est plus clairement visible dans le fait que certains indices sont négativement corrélés entre eux. Là où un indice pourrait tracer une durabilité environnementale croissante, un autre montre son déclin. Nos résultats mettent en évidence que ces dispositifs et les théories qui les informent sont particulièrement intéressants pour la manière dont le colonialisme se matérialise. Certaines de ces mesures cachent les racines matérielles de la prospérité occidentale et des conflits de répartition écologiques (et économiques) exportés vers les pays les plus pauvres. Au contraire, d'autres mesures de durabilité environnementale montrent que les niveaux de production et de consommation au Nord dépendent d'une « subvention » socio-écologique imposée aux pays du Sud. Cette subvention représente des injustices qui constituent un argument de choix pour décoloniser les indices et indicateurs de gouvernance environnementale

Al cor de qualsevol projecte de colonització, i per tant de qualsevol moviment de descolonització, hi ha formes particulars de veure la natura i la societat, que alhora permeten formes particulars de governar cadascuna d'aquestes esferes. Això és clarament visible en una sèrie d'eines que existeixen per mesurar el progrés (o la regressió) cap a la sostenibilitat. Aquestes eines utilitzen índexs i indicadors construïts a partir de determinades formes de mesurar el medi ambient i l'ecologia. Però no són instruments científics neutrals. Reflecteixen les cosmovisions dels seus creadors. Aquestes cosmovisions depenen de tres dimensions: els valors que es prioritzen, les teories explicatives que s'utilitzen i el futur que s'imagina. A través d'aquests mitjans, diferents eines produeixen nocions contradictòries sobre la sostenibilitat de les nostres economies i societats. Aquest treball treu a la llum els supòsits teòrics i epistemològics que que subjeuen dels principals índexs i indicadors de sostenibilitat internacional: l'Índex d'Acompliment Ambiental, el Consum Intern de Materials, la Intensitat Material, la Petjada Material, la Petjada de Carboni, la Petjada Ecològica i les Emissions de CO2 (territorials). Les variables incloses en aquests índexs, com es mesuren, agreguen i ponderen, impliquen una forma particular d'entendre les relacions entre economia, societat i medi ambient. Aquesta divergència s'aprecia empíricament en les correlacions inverses entre alguns dels indicadors i índexs. On un índex o indicador pot representar progrés, un altre mostra regressió. Els nostres resultats destaquen que aquests dispositius i les teories que els informen són particularment interessants per la forma en què es materialitza el colonialisme. Algunes d'aquestes mesures oculten les arrels materials de la prosperitat occidental i els conflictes distributius ecològics (i econòmics) exportats als països més pobres. Per contra, altres mesures de sostenibilitat ambiental mostren que els nivells de producció i consum de nord depenen d'un "subsidi" socioecològic imposat als països de sud. Aquest subsidi representa injustícies que presenten un cas primordial per descolonitzar índexs i indicadors de governança ambiental.

En el corazón de cualquier proyecto de colonización, y por lo tanto de cualquier movimiento de descolonización, hay formas particulares de ver la naturaleza y la sociedad, que a su vez permiten formas particulares de gobernar cada una de estas esferas. Esto es claramente visible en una serie de herramientas que existen para medir el progreso (o la regresión) hacia la sostenibilidad. Estas herramientas utilizan índices e indicadores construidos a partir de determinadas formas de medir el medio ambiente y la ecología. Pero no son instrumentos científicos neutrales. Reflejan las cosmovisiones de sus creadores. Estas cosmovisiones dependen de tres dimensiones: los valores que se priorizan, las teorías explicativas que se utilizan y el futuro que se imagina. A través de estos medios, diferentes herramientas producen nociones contradictorias sobre la sostenibilidad de nuestras economías y sociedades. Este trabajo saca a la luz los supuestos teóricos y epistemológicos que están detrás de los principales índices e indicadores de sostenibilidad internacional: el Índice de Desempeño Ambiental, el Consumo Interno de Materiales, la Intensidad del Material, la Huella Material, la Huella de Carbono, la Huella Ecológica y las emisiones de CO2 (territoriales). Las variables incluidas en estos índices, cómo se miden, agregan y ponderan, implican una forma particular de entender las relaciones entre economía, sociedad y medio ambiente. Dicha divergencia se aprecia empíricamente en las correlaciones inversas entre algunos de los indicadores e índices. Donde un índice o indicador puede representar progreso, otro muestra regresión. Nuestros resultados destacan que estos dispositivos y las teorías que los informan son particularmente interesantes para la forma en que se materializa el colonialismo. Algunas de estas medidas ocultan las raíces materiales de la prosperidad occidental y los conflictos distributivos ecológicos (y económicos) exportados a los países más pobres. Por el contrario, otras medidas de sostenibilidad ambiental muestran que los niveles de producción y consumo de norte dependen de un "subsidio" socioecológico impuesto a los países de sur. Este subsidio representa injusticias que presentan un caso primordial para descolonizar índices e indicadores de gobernanza ambiental.