Suburbia as a Narrative Space in the Cinematic Universe of Douglas Sirk

Abstract

Douglas Sirk, now fully recognized as an influential filmmaker, was considered a successful but uninteresting director in the 1950s. His melodramas were considered bland and subsequently ignored because they focused on female-centric concerns. In the following decades, he started to be considered as an auteur that not only had an impeccable and vibrant mise-en-scène, but also a unique ability to deliver movies that might seem superficial on a surface level but were able to sneak in some subtle and revolutionary criticism about American society. The aim of this paper is to analyse the most rebellious and subversive aspects of Sirk’s classic All that Heaven Allows (1955) from a gender perspective and how Todd Haynes’s tribute Far from Heaven (2002) added new challenges by touching upon thorny subjects that already existed in Sirk’s time but were deemed taboo for mass audiences.

Actualmente reconocido como un cineasta influyente, Douglas Sirk fue considerado un director de éxito, pero poco interesante en los años cincuenta. Sus melodramas fueron calificados de anodinos y posteriormente fueron ignorados por centrar la mirada en las preocupaciones de las mujeres. En las décadas siguientes, comenzó a ser valorado como un autor que no sólo realizaba una puesta en escena impecable y vibrante, sino que también poseía una capacidad única para presentar películas que aparentemente podrían parecer superficiales pero que tenían la audacia de mostrar una crítica sutil y revolucionaria sobre la sociedad norteamericana. El objetivo de este artículo es analizar los aspectos más transgresores y subversivos del clásico de Douglas Sirk All that Heaven Allows (1955) desde una perspectiva de género y cómo la película de Todd Haynes Far from Heaven (2002) no solo rinde homenaje al film de Sirk sino que añade nuevos retos al abordar temáticas controvertidas que en la década de los cincuenta se consideraban tabú para el gran público.

Douglas Sirk, actualment reconegut com a cineasta influent, va ser considerat un director d’èxit però poc interessant als anys cinquanta. Els seus melodrames van ser qualificats d’anodins, i posteriorment ignorats, per la seua temàtica centrada en les preocupacions de les dones. En les dècades següents, va començar a ser valorat com un autor que no només presentava una posada en escena impecable i vibrant, sinó que també posseïa una capacitat única per presentar pel·lícules que aparentment podrien semblar superficials però que tenien la capacitat de mostrar una crítica subtil i revolucionària sobre la societat nord-americana. L’objectiu d’aquest article és analitzar els aspectes més transgressors i subversius del clàssic de Sirk All that Heaven Allows (1955) des d’una perspectiva de gènere, i com la pel·lícula de Todd Haynes Far from Heaven (2002) ret homenatge al film de Douglas Sirk al temps que afegeix nous reptes abordant temes espinosos que ja existien en els anys 50, però es consideraven tabú per al gran públic.