La representació de la dona i els usos lingüístics. Revisió d’estudis sobre la interacció entre les formes masculines i el biaix de gènere
Metadatos
Mostrar el registro completo del ítemcomunitat-uji-handle:10234/9
comunitat-uji-handle2:10234/8035
comunitat-uji-handle3:10234/8640
comunitat-uji-handle4:
INVESTIGACIONMetadatos
Título
La representació de la dona i els usos lingüístics. Revisió d’estudis sobre la interacció entre les formes masculines i el biaix de gènereAutoría
Fecha de publicación
2021-12Editor
Escola d’Administració Pública de CatalunyaISSN
2013-1453Cita bibliográfica
Monzó-Nebot, Esther. (2021). La representació de la dona i els usos lingüístics. Revisió d’estudis sobre la interacció entre les formes masculines i el biaix de gènere. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 76, 141-168. https://doi.org/10.2436/rld.i76.2021.3730Tipo de documento
info:eu-repo/semantics/articleVersión
info:eu-repo/semantics/publishedVersionPalabras clave / Materias
![](/xmlui/themes/Mirage2/images/uji/materia_peq.png)
![](/xmlui/themes/Mirage2/images/uji/materia_peq.png)
![](/xmlui/themes/Mirage2/images/uji/materia_peq.png)
![](/xmlui/themes/Mirage2/images/uji/materia_peq.png)
![](/xmlui/themes/Mirage2/images/uji/materia_peq.png)
![](/xmlui/themes/Mirage2/images/uji/materia_peq.png)
![](/xmlui/themes/Mirage2/images/uji/materia_peq.png)
![](/xmlui/themes/Mirage2/images/uji/materia_peq.png)
![](/xmlui/themes/Mirage2/images/uji/materia_peq.png)
![](/xmlui/themes/Mirage2/images/uji/materia_peq.png)
![](/xmlui/themes/Mirage2/images/uji/materia_peq.png)
![](/xmlui/themes/Mirage2/images/uji/materia_peq.png)
![](/xmlui/themes/Mirage2/images/uji/materia_peq.png)
![](/xmlui/themes/Mirage2/images/uji/materia_peq.png)
![](/xmlui/themes/Mirage2/images/uji/materia_peq.png)
![](/xmlui/themes/Mirage2/images/uji/materia_peq.png)
![](/xmlui/themes/Mirage2/images/uji/materia_peq.png)
Resumen
El llenguatge inclusiu des de la perspectiva de gènere ha cobrat importància en les societats modernes com a mesura
política per potenciar la igualtat de gènere. Els canvis necessaris per parlar de maneres no masclistes ... [+]
El llenguatge inclusiu des de la perspectiva de gènere ha cobrat importància en les societats modernes com a mesura
política per potenciar la igualtat de gènere. Els canvis necessaris per parlar de maneres no masclistes han despertat
consciències però també resistències. Una posició que ha aconseguit una influència especial en contextos institucionals
per a algunes llengües (inclòs el català) és que les formes masculines són la forma neutra de les llengües on el masculí
coincideix amb l’arrel lèxica. Així, des del significat convencional que té per al treball acadèmic com a absència d’una
marca morfològica, el terme no marcat s’extrapola i s’utilitza com a argument de neutralitat semàntica, comunicativa,
sociocultural i simbòlica. L’argument nega o, en el millor dels casos, ignora la natura dinàmica de les relacions entre
llenguatge, cognició i societat. Aquest article revisa el coneixement acumulat sobre aquestes dinàmiques en estudis
empírics que desafien la pretesa neutralitat de les formes masculines i avaluen els mitjans lingüístics que poden
contrarestar el biaix de gènere i com es revesteix de naturalitat en les nostres societats. [-]
Gender-inclusive language has become prominent in modern societies as a political measure for acknowledging
gender-based diversity. The changes required to speak in non-sexist ways have aroused awareness but also ... [+]
Gender-inclusive language has become prominent in modern societies as a political measure for acknowledging
gender-based diversity. The changes required to speak in non-sexist ways have aroused awareness but also resistance.
A position that has achieved special traction in institutional contexts for some languages (including Catalan) is that
masculine forms are actually the neutral form of gendered languages. Based on the absence of a morphological mark,
grammar scholars use unmarked to refer to masculine forms that match the lexical root of words. This conventional
meaning has been altered in using the term to intrinsically justify a semantic, communicative, sociocultural, and even
symbolic neutrality of masculine forms. The argument denies or, at best, ignores the relationship between language,
cognition, and society. This article reviews the knowledge accrued on that relationship on the basis of empirical studies
challenging the alleged neutrality of masculine forms and assessing specific linguistic means that may counter the
gender bias that looms large on our societies and how it is constructed as natural. [-]
Publicado en
Revista de Llengua i Dret = Journal of Language and Law, Núm. 76 (desembre 2021)Derechos de acceso
info:eu-repo/semantics/openAccess
Aparece en las colecciones
- TRAD_Articles [353]