Les polítiques lingüístiques educatives al Líban: una aproximació mitjançant el context sociolingüístic i polític

Abstract

La situació cultural de qualsevol territori on es parla més d’una llengua i conviuen seguidors de diferents religions i sectes és especialment peculiar i conflictiva en la major part dels casos, i el Líban no n’és una excepció. En aquest país conviu la llengua autòctona amb l’anglès, el francès i l’armeni a causa dels processos de colonització i globalització que ha patit el país durant el segle passat i els darrers últims anys. De manera que aquesta situació es plasma en les polítiques lingüístiques de l’educació libanesa. En aquest treball es pretén analitzar les polítiques lingüístiques dels sistemes educatius vigents, com també part de les del segle XX. En cada època analitzada, aquestes polítiques canvien enormement a causa de diversos factors polítics i religiosos, com ara la colonització, el nacionalisme àrab o la globalització. Abans d’analitzar les polítiques lingüístiques educatives, em centraré també en contextualitzar la situació de les diferents llengües i dialectes parlats al Líban, així com el paper que tenen les religions en la política i la cultura libaneses, especialment en l’educació. L’objectiu principal és llavors comprovar les petges que els diferents conflictes dels segles XIX i XX han deixat en els sistemes educatius.