La Traducció i la interpretació com a drets de les societats diverses

Abstract

La diversitat ha vingut per a quedar-se. Tot i que el món semble captiu de dèries d’exclusió que van focalitzant en uns i altres grups percebuts o presentats com a forans i rebutjables, centrar el debat en si volem o no aquesta diversitat ens fa perdre un temps preciós per decidir què en volem fer ara que ja és amb nosaltres. Revisant polítiques de gestió de la diversitat al llarg de la història, podem veure que moltes societats han volgut reinventar-se com a monolingües i monoculturals i han desenvolupat normatives per generar la tradició del monopoli d’una llengua i cultura, les de qui controla la producció de legislació, per damunt de la resta que conviuen en el mateix territori (Lambert, 2009). Aquesta manera d’inventar tradicions i vincles de fidelitat, però, ja no és compatible amb les idees majoritàries de societat en un món que és cada vegada més postindustrial i postmaterialista, on les persones volem expressar qui som i reconeixem el dret d’altri a fer exactament el mateix (Inglehart, 2018). El debat sobre com organitzar la nostra diversitat ha de començar per determinar quins valors són irrenunciables i ha de seguir demanant a les disciplines científiques, especialment les socials i humanes, les nocions necessàries per dissenyar la meta i el camí per a la gestió de la diversitat i l’alteritat en els àmbits social i polític.