Assetjament escolar i ciberassetjament: percepció, formació i estratègies d’intervenció en docents en actiu i docents en formació

Abstract

L’assetjament escolar és un maltractament entre iguals que es troba molt present en les aules dels centres escolars. Les noves tecnologies també han provocat que molts xiquets i adolescents en facen un mal ús per a assetjar anònimament. Açò és el que anomenem ciberassetjament. L’objectiu principal d’aquest estudi és analitzar la percepció, la formació i les estratègies d’intervenció de diferents docents en actiu i docents en formació sobre l’assetjament escolar i el ciberassetjament. L’estudi s’ha dut a terme mitjançant un qüestionari que ha sigut difós a través de les xarxes socials, i en què han participat un total de 84 docents d’Espanya de diferents edats. Amb els resultats hem obtingut que quasi la totalitat dels participants saben què és l’assetjament i el ciberassetjament, i que són conscients que és una problemàtica que es troba molt present. Així mateix, són coneixedors de les característiques més peculiars dels membres que protagonitzen aquests fets. Ara bé, mentre que trobem un acord pel que fa al gènere de l’agressor i dels espectadors, no trobem una concordança respecte al gènere de les víctimes. La percepció confirma que cap dels dos conjunts consideren que l’assetjament siga una part natural del desenvolupament, ni que la víctima siga mereixedora d’allò que li ocorre. La formació, en canvi, ens deixa unes dades negatives ja que és d’allò en què menys formació presenten, encara que els docents en formació es troben més preparats que els docents en actiu. Per últim, les estratègies d’intervenció que més destaquen són el diàleg, les sancions i la formació contínua, mentre que aquella que menys recolzament té per parts dels nostres participants és la intervenció de l’equip directiu. Com a conclusió, podem destacar la falta de formació i d’instruments d’intervenció, i la seua necessitat per a poder fer front a aquesta problemàtica.