Estudi de cas : és l'aula CIL un recurs inclusiu?

Abstract

Les aules CiL són unitats de suport de comunicació i llenguatge ubicades dins dels centres ordinaris. Aquestes atenen a l’alumnat amb afectació en l’àrea de comunicació i llenguatge, normalment solen ser xiquets amb trastorn de l’espectre autista (TEA). L’objectiu d’aquest treball és analitzar si l’aula CiL d’un col·legi públic d’infantil i primària situat a Castelló, a partir de l’observació directa, diferents entrevistes als professionals i famílies i l’anàlisi documental, és un recurs que afavoreix la inclusió educativa d’aquest alumnat. Aquest treball es tracta d’un estudi de cas d’investigació qualitativa que a partir de les diferents tècniques esmentades anteriorment, vol donar resposta i aportar diferents perspectives sobre aquest recurs. Els blocs que s’analitzen en l’estudi de cas són la coordinació entre els professionals, la presència i la participació a l’aula ordinària i la comunicació família-escola. Els resultats del present estudi mostren d’una banda l’excel·lent grau de comunicació entre família i escola i també amb els diferents professionals, però en canvi, s’evidencia la falta de temps i espai per coordinar-se més concretament, els tutors de l’aula ordinària amb els de l’aula CiL, així com l’ús d’una metodologia que molts cops no contempla la diversitat. Finalment a partir dels resultats obtinguts i amb el suport de la teoria, s’ofereixen estratègies per tal de transformar aquestes mancances i fer de l’aula CiL un recurs més inclusiu.

CiL classrooms are communication and language support units located in the ordinary schools. These care for students with disabilities in the area of communication and language, usually children with Autism Spectrum Disorder (ASD). The aim of this work is to analyze if the CiL classroom of a pre-primary and primary public school located in Castellón is a resource that promotes the educational inclusion of these students through the direct observation, different interviews to the professionals and families and the documentary analysis. This work is a case study of qualitative research that, based on the different techniques mentioned above, aims to provide an answer and provide different views on this resource. The items analyzed in the case study are coordination between professionals, presence and participation in the regular classroom, and family-school communication. The results of the present study show on the one hand the excellent degree of communication between family and school and also with the different professionals, but instead, the lack of time and space to coordinate more specifically with the ordinary classroom tutors and CiL tutors, and a methodology that sometimes does not contemplate diversity. Finally, based on the results obtained and with the support of the theory, some strategies are offered in order to transform these shortcomings and to make the CiL classroom a more inclusive resource.