“Si pudiera convertirme en hombre”. Género, política y sociedad: la redefinición de lo femenino en el largo 48 italiano

Abstract

Durante la revolución italiana y europea de 1848, hicieron su aparición nuevos medios o estilos artísticos que entraron rápidamente en el arsenal político que caracterizó la oposición ideológica entre el movimiento nacionalista italiano y la Curia romana. Del análisis de tipologías documentales específicas e inusuales (caricatura, pintura y ficción ficticia), emergen claramente algunos núcleos temáticos que estructuran, en ambos lados, la retórica política y la disputa ideológica: la noción de personas, el anticlericalismo o el anti-republicanismo, pero sobre todo la nueva definición de masculinidad y femineidad, con la definición de los roles correspondientes. A este respecto, la atención obsesiva a la corporeidad femenina y su exposición pública no deseada, que se puede encontrar en ambas producciones, parece referirse al fenómeno más amplio de la afirmación progresiva de la sociedad burguesa y su sistema de valores (nacionalismo) y la tenaz resistencia del clero destinado a mantener el control sobre las instituciones, la familia ante todo, que consideraba el verdadero depósito de la fe y la base de las relaciones sociales.

During the Italian and European revolution of 1848, new artistic fields and styles appeared which rapidly became part of the political arsenal which characterised the ideological opposition between the Italian nationalist movement and the Roman Curia. From the analysis of specific and unusual documental typologies (caricature, painting and fiction), some thematic cores clearly emerge which structure, on both sides, the political rhetoric and the ideological dispute: the notion of people, anticlericalism or anti-republicanism, but above all the new definition of masculinity and femininity, with the corresponding definition of roles. In this respect, the obsessive attention to feminine corporality and its undesired public explosion, which can be found in both productions, appears to refer to the wider phenomenon of the progressive affirmation of bourgeois society and its system of values (nationalism) and so the tenacious resistance of the clergy aimed at maintaining control over institutions, above all the family, considered to be the true holder of faith and the base of social relations.

Durant la revolució italiana i europea de 1948, van aparèixer nous medis o estils artístics que entraren ràpidament a l’arsenal polític que va caracteritzar l’oposició ideològica entre el moviment nacionalista italià i la Cúria romana. Des de l’anàlisi de tipologies documentals específiques e inusuals (caricatura, pintura i ficció fictícia), emergeixen clarament alguns nuclis temàtics que estructuren, en ambdues bandes, la retòrica política i la disputa ideològica: la noció de persones, l’anticlericalisme o l’antirepublicanisme, però sobretot la nova definició de masculinitat i feminitat, amb la diferenciació dels rols corresponents. A aquest respecte, l’atenció obsessiva a la corporeïtat femenina i la seua exposició no desitjada, que es pot trobar en ambdues produccions, pareix referir-se al fenomen més ampli de l’afirmació progressiva de la societat burgesa i el seu sistema de valors (nacionalisme) així com la tenaç resistència del clergat destinat a mantenir el control sobre les institucions, la família abans de res, que considerava el veritable dipòsit de la fe i la base de les relacions socials.