Mostrar el registro sencillo del ítem

dc.contributor.authorSalvador Carceller, María del Mar
dc.contributor.otherOrtells Roca, Miguel Juan
dc.contributor.otherUniversitat Jaume I. Departament de Pedagogia i Didàctica de les Ciències Socials, la Llengua i la Literatura
dc.date.accessioned2019-11-26T10:23:25Z
dc.date.available2019-11-26T10:23:25Z
dc.date.issued2019-06-10
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10234/185203
dc.descriptionTreball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària. Codi: MP1040. Curs acadèmic: 2018/2019ca_CA
dc.description.abstractLa llei reguladora de l'ensenyança de 1856 obligà a l'Ajuntament de Vilafranca del Cid (Castelló) a impulsar un sistema educatiu al poble, pel que, a poc a poc, foren creant-se escoles per a xiquets i xiquetes, que eren dirigides per persones que mostraven gran interès per l'educació dels seus ciutadans i ciutadanes. Ja al segle XX, durant la Segona República, al poble estaven en actiu diverses escoles amb diferents ideologies, les quals funcionaven coetàniament. També hi ha una gran disparitat en les matèries que durant gran part del segle XX s'oferiren per a l'estudi, de manera diferenciada, als vilafranquins i vilafranquines. Des de la Llei Moyano (1857),1 per una banda, les xiquetes aprenien a cosir, música (fins i tot van arribar a estudiar solfeig i a tocar el piano), doctrina (incloïa Història Sagrada i Catecisme) i també eren educades per a fer les tasques de la llar al marit, pare o germans; per altra banda, els xiquets aprenien a llegir, escriure, matemàtiques i moltes de les assignatures que hui en dia encara s'estudien a qualsevol escola (Física, Història, Geografia,... però també Agricultura i Comerç).2 El procés d’investigació ha consistit en entrevistes personals en profunditat a una mostra de 40 persones que van estar escolaritzades a Vilafranca durant el segle XX. Els resultats han enriquit les escasses dades bibliogràfiques existents sobre el tema. Hem observat també la diferència entre l'educació religiosa i laica, fet que potser va marcar l'evolució del pensament dels habitants del poble. Per una banda, a la primera modalitat podien estudiar solament persones adinerades, mentre que la segona era gratuïta. Per altra banda, l'escola religiosa pretenia ancorar el pensament catòlic en la forma de viure de la joventut, per la qual cosa les assignatures que es donaven estaven majoritàriament orientades a potenciar aquestes creences; per contra, l'escola laica aprofundia en matèries neutrals que servien per a un futur més professional i modern. Vilafranca, poble de l'interior de la Província de Castelló, tingué una gran evolució en relació amb els diferents sistemes educatius i centres escolars durant el segle XX. L'evolució de l'educació i el pas per les diferents escoles ha marcat la forma de ser dels vilafranquins i vilafranquinesca_CA
dc.format.extent34 p.ca_CA
dc.format.mimetypeapplication/pdfca_CA
dc.language.isocatca_CA
dc.publisherUniversitat Jaume Ica_CA
dc.rights.urihttp://rightsstatements.org/vocab/CNE/1.0/*
dc.subjectGrau en Mestre o Mestra d' Educació Primàriaca_CA
dc.subjectGrado en Maestro o Maestra de Educación Primariaca_CA
dc.subjectBachelor's Degree in Primary Educationca_CA
dc.subjectCurrículum escolarca_CA
dc.subjectEducacióca_CA
dc.subjectEntrevistesca_CA
dc.subjectEscolaca_CA
dc.subjectEvolucióca_CA
dc.subjectVilafrancaca_CA
dc.titleLes escoles de Vilafranca durant el segle XX (i la seua evolució)ca_CA
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesisca_CA
dc.educationLevelEstudios de Gradoca_CA
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/restrictedAccessca_CA


Ficheros en el ítem

Thumbnail

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem