La huida de un rey. Reflejos de un mosaico pompeyano en las versiones de Alejandro de Robert Rossen (1956) y Oliver Stone (2005)

Abstract

La batalla de Qadesh (1274 a.C.), la més important de l’Edat del Bronze i el combat més gran de carros de la Història, fou narrada pels dos imperis contendents –l’egipci i l’hitita– com una victòria, fins el punt que a dia d’avui seguim sense saber qui va guanyar realment. Potser per això, la imatge que condensa la batalla més decisiva del món antic fins l’aparició de Roma, Issos (333 a.C.), que enfrontà Alexandre de Macedònia amb Darío de Persia, és la recreació de la fugida del monarca aquemènida en el seu carro front la decidida càrrega del jove macedoni. La fugida es reproduirà de forma pràcticament idèntica dos anys després en la batalla de Gaugamela (331 a.C.). El meravellós mosaic romà trobat a la pompeiana Casa del Faune (120-100 a.C. Museo Nazionale Archeologico, Nàpols) capta amb gran bellesa aquest instant bèl·lic –sigui Issos o Gaugamela– que acredita una victòria indiscutible, i suposa també el clímax de la pel·lícula Alexander, d’Oliver Stone (2005): en el film i finalitzada la batalla de Gaugamela amb la fugida atemorida de Darío, Babilonia –un ciclorama de cinquanta metres de llarg creat per l’artista Steve Mitchell– rep triomfant al valent conqueridor. Com a les imitatio Alexandri de l’Antiguitat, o les pintures modernes de Brueghel, Altdorfer, Pietro de Cortona o Le Brun, Stone construeix el mite d’Alexandre sobre aquest instant precís que determina de forma clara el destí de l’heroi.

The battle of Qadesh (1274 BC), the most important one of the Bronze Age and the greatest chariots battle of the History, was narrated by the two warring empires –the Egyptian and Hittite– as a victory, to the point that we still do not know today who really won. Perhaps that’s why the image that condenses the most decisive battle of the Ancient World until the appearance of Rome, Issos (333 BC), which confronted Alexander of Macedonia with Darius of Persia, is a recreation of the flight of the Achaemenid monarch riding his chariot before the the young Macedonian’s determined charge. That runaway would be almost identically repeated two years later, in Gaugamela’s Battle (331 BC). The wonderful roman mosaic founded in the Pompeiian House of the Faun (120-100 BC, Museo Nazionale Archeologico, Nápoles) captures with great beauty this instant of war –whether Issos or Gaugamela– which accredits an indisputable victory. It also implies the climax of the film Alexander (Oliver Stone, 2005): in the film, once the Battle of Gaugamela has ended with the fearful flight of Darius, the city of Babylon –a cyclorama of fifty meters long created by artist Steve Mitchell– welcomes the brave triumphant conqueror. As in the imitatio Alexandri of antiquity, or in the modern paintings by Brueghel, Altdorfer, Pietro da Cortona or Le Brun, Stone constructs the myth of Alexander on this precise moment which clearly determines the hero’s fate.

La batalla de Qadesh (1274 a.C.), la más importante de la Edad del Bronce y el mayor combate de carros de la Historia, fue narrada por los dos imperios contendientes ¾el egipcio y el hitita¾ como una victoria, hasta el punto de que seguimos sin saber a día de hoy quien ganó realmente. Quizá por eso la imagen que condensa la batalla más decisiva del mundo antiguo hasta la aparición de Roma, Isso (333 a.C.), que enfrentó a Alejandro de Macedonia con Darío de Persia, es la recreación de la huida del monarca aqueménida en su carro ante la carga decidida del joven macedonio. Huida que volvió a repetirse de manera casi idéntica dos años después en la batalla de Gaugamela (331 a.C.). El maravilloso mosaico romano hallado en la pompeyana Casa del Fauno (120-100 a.C. Museo Nazionale Archeologico, Nápoles) capta con gran belleza este instante bélico ¾ya se trate de Isso o de Gaugamela¾ que acredita una victoria indiscutible. La huida de Darío en Gaugamela supone también el clímax de las dos películas sobre Alejandro rodadas por Robert Rossen (1956) y Oliver Stone (2005). Como en las imitatio Alexandri de la Antigüedad, o en las pinturas modernas de Brueghel, Altdorfer, Pietro de Cortona o Le Brun, Rossen y Stone construyen el mito de Alejandro sobre este instante preciso que determina de forma clara el destino del héroe.