La influència del nou entorn digital en les relacions informatives. Iniciació a la investigació científica en l’àmbit del periodisme

Abstract

Els nous canals comunicatius i les noves eines digitals, emmarcades en l'entorn digital, han obert un ampli ventall de possibilitats per als professionals de la comunicació. Han modificat les rutines productives dels mateixos i les relacions informatives entre comunicadors d'empreses periodístiques i comunicadors pertanyents a gabinets de comunicació. Aquest treball de recerca busca conèixer com han influït, en primer lloc, les aplicacions de missatgeria instantània en les relacions interpersonals entre tots dos agents. També, investigar si les noves eines comunicatives de la web 2.0 han provocat una major independència per part dels gabinets de comunicació. Finalment, s’analitzarà el nivell d'adaptació al nou entorn digital per part de les institucions públiques a partir d'exemples locals i autonòmics. Per a això, s'ha escollit una mostra de 8 periodistes i 7 professionals de la comunicació institucional en organitzacions locals i autonòmiques; als quals se'ls ha realitzat entrevistes en profunditat amb l'objectiu de conèixer les seues rutines productives i els canvis experimentats en l'àmbit de les relacions informatives. A més, s'ha dut a terme una anàlisi sobre les eines utilitzades per les institucions públiques locals i autonòmiques. I, també s'ha realitzat una altra anàlisi de les xarxes socials més rellevants d'aquestes. Un total de 6 perfils de Facebook i 6 perfils de Twitter durant un mes per conèixer el tipus de contingut preferent. Els resultats mostren que la missatgeria instantània s'ha convertit en el canal de comunicació més usat per a les relacions informatives i existeix un debat sobre la seua idoneïtat. Els detractors consideren que es perd el contacte directe, mentre els defensors la consideren una eina útil que facilita el seu treball. Les eines digitals més utilitzades per les institucions públiques són les pàgines web i les xarxes socials. Malgrat la ràpida expansió de les últimes, els entrevistats consideren que no poden competir amb els mitjans de comunicació i que la comunicació tradicional continua sent predominant. Per tant, no s'ha modificat la relació de dependència cap als mitjans de comunicació. Les raons: La credibilitat, la nul·la alfabetització digital de les generacions més majors i el predomini promocional en el contingut de les xarxes socials. Finalment, els resultats mostren que hi ha un nivell d'adaptació a l'entorn digital, per part dels gabinets de comunicació, molt limitat. La majoria de les organitzacions a les quals pertanyen els entrevistats no compten amb una figura encarregada de gestionar la comunicació digital de la institució pública, i en moltes d'elles s'encarreguen membres de l'equip sense especialització en màrqueting digital.

The new communicative channels and the new digital tools of the new digital surroundings have opened a new world of possibilities for the professionals of the communication. They have modified the productive routines of the same and the informative relations between communicators of journalistic companies and others pertaining to press office. This work of research looks for to know, in the first place, how have influenced the applications of instant messaging in the interpersonal relations between both agents. Also, investigate if the new communicative tools of the web 2.0 have caused a greater independence for part of the departments of communication. Finally, it goes to analyze the level of adaptation to the new digital surroundings for part of the public institutions from local and autonomic examples. For this, has chosen a sample 8 journalists and 7 professionals of the institutional communication in local and autonomic organizations; to which has realized them interviews in depth with the aim to know the changes experienced in his productive routines and in the field of the informative relations. Besides, it has carried out an analysis of the tools used by public institutions. And, also it has realized an analysis of the social networks more relevant of the same. To the work has analyzed 6 profiles of Facebook and 6 profiles of Twitter during a month to know the type of preferential content. The results show that the instant messaging has converted to the channel of communication more used for the informative relations and it exist one debate on his aptitude. The detractors consider that it is losing the direct contact, while the defenders consider it an useful tool that facilitates the work. The digital tools more used for the public institutions are the websites and the social networks. In spite of the fast expansion of the last, the interviewed consider that they can not compete with the media and that traditional communication continues being predominant. Therefore, it has not modified the relation of dependency to the media. The reasons: The credibility, the lack of digital literacy in the most greater generations and the predominance promotional in the content of the social networks. Finally, the results show the level of adaptation to the digital surroundings, for part of press office, is very limited. The majority of the organizations do not count with a figure commissioned of manage the digital communication of the public institution, and in many of them, members of the team and in many of them, team members are responsible for the management without specialization in marketing digital.