Inter bárbaros: una propuesta metodológica para descifrar la identidad romana

Abstract

Este artículo es una breve aproximación al concepto de alteridad y su relación con la posible existencia de una conciencia de identidad romana, para lo que nos preguntamos en primer lugar, ¿qué significa "ser romano"? De forma individual o colectiva, la identidad permite al individuo sentirse identificado con sus semejantes, formando parte asimismo de contextos comunitarios unificadores.

Siendo ésta una creación ficticia, una elaboración cultural dependiente de un contexto histórico determinado, la identidad no sólo suscita unión y pertenencia, sino también discordia entre quienes, aun careciendo de diferencias ingénitas tangibles, poseen atributos que se oponen a los de otras identidades.

Este enfrentamiento es lo que conocemos como alteridad, la fuerza de un Otro que contribuye no sólo a la construcción de etiquetas sociales, sino también a la configuración del Yo dominante. Haciendo uso de métodos de análisis basados en la otredad, compararemos términos heredados, aunque cambiantes en el tiempo, y revisaremos la teoría de la romanización , baluarte de una artificiosa concordia cosmopolita ¿Cederemos ante la evidencia de una concepción de identidad por parte de los romanos?

This paper aims to analyze "alterity" as a concept that might be related to a potential existence of an ancient self-awareness as Romans, thus an actual Roman identity. However, we must ask ourselves in the first place, what does it mean "to be Roman"? As individuals or being part of a community, identity allows people to feel identified with who they consider their equals, while taking part in sorne merging collective frameworks as well. Since identity is a fabrication, a cultural fiction dependen! on sorne specific historical contexts, it not only stimulates union and belonging, but also triggers dissent among those who -although lacking solid inherent dissimilarities-, hold characteristics and features opposed to the ones embraced by other identities. This opposition is known as alterity or otherness: the Other as part of the creation of social labels and openly contributing in the shaping of the Self. Using alterity as approach, we will compare sorne inherited words and expressions transformed over time, accompanied by the reconsideration of Romanization as an outdated interpretation based on a fictional cosmopolitan harmony. Will we give in to the evidence of a reliable notion of a Roman self-identity?

Aquest article és una breu aproximació al concepte d'alteritat i la seva relació amb la possible existència d'una consciència d' identitat romana, per al que ens preguntem en primer lloc, què vol dir "ser romà"? De forma individual o col·lectiva, la identitat permet als individus sentir-se identificats amb els seus semblants, formant part així mateix de contextos comunitaris unificadors. Sent aquesta una creació fictícia, una elaboració cultural dependent d'un context historie determinat, la identitat no sois suscita unió i pertinença, sinó també discordia entre aquells que, tot i no posseeixen diferències ingènites tangibles, contenen atributs que s'oposen als d'altres identitats. Aquest enfrontament és el que coneixem com alteritat, la força d'un Altre que contribueix no només a la construcció d' etiquetes socials, sinó també a la configuració d'un Jo dominant.

Fent ús de mètodes d'anàlisi basats en l' alteritat, compararem termes heretats, canviants en el temps, i revisarem la teoria de la romanització, bastió d'una artificiosa concòrdia cosmopolita. Cedirem davant !'evidència d'una concepció d' identitat per part deis romans?