Mostrar el registro sencillo del ítem

dc.contributor.authorAdelantado-Renau, Mireia
dc.contributor.authorBeltran Valls, Maria Reyes
dc.contributor.authorBarreda-Sales, Sonia
dc.contributor.authorAyala Tajuelo, V. J.
dc.contributor.authorMoliner-Urdiales, Diego
dc.date.accessioned2018-05-31T11:02:25Z
dc.date.available2018-05-31T11:02:25Z
dc.date.issued2018
dc.identifier.citationADELANTADO RENAU, Mireia, et al. Práctica deportiva, condición física y salud en la adolescencia: Proyecto DADOS. Agora de salut, 2018, vol. 5, p. 41-49ca_CA
dc.identifier.issn2443-9827
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10234/174898
dc.description.abstractIntroducción: La condición física (CF) es un potente marcador de salud durante la adolescencia. La participación en actividades deportivas organizadas es la forma más común de actividad física, reportando múltiples beneficios para la salud. La contribución de la práctica deportiva a la CF depende de las características de dicha práctica. El objetivo de nuestro estudio fue examinar la asociación entre las especialidades deportivas y la CF en atletas adolescentes. Métodos: 164 atletas (101 chicos) de 13.9±0.3 años, participantes del Proyecto DADOS, fueron incluidos en el análisis. La fuerza muscular se evaluó con las pruebas de fuerza de prensión manual y salto horizontal. La velocidad-agilidad se evaluó mediante el test 4x10m. La resistencia cardiorrespiratoria se evaluó con el test de ida y vuelta de 20m. Los participantes autoreportaron la especialidad deportiva practicada (deportes continuos vs. intermitentes) y el número de sesiones de entrenamiento semanal. Resultados: Los chicos presentaron mayores niveles de CF para todas las variables estudiadas (P<0.05). Análisis adicionales según la especialidad deportiva mostraron que los deportes continuos requerían un mayor número de sesiones de entrenamiento. Los mayores niveles de fuerza muscular y resistencia cardiorrespiratoria fueron observados en los atletas practicantes de deportes continuos (P<0.05). Conclusiones: Los principales hallazgos de nuestro estudio indican que la práctica de deportes continuos conlleva una mayor dedicación y parece reportar mayores niveles de CF respecto a los deportes intermitentes. Futuras investigaciones que traten de explicar los motivos de las diferencias encontradas resultan necesarias para comprender el impacto de la práctica deportiva durante la adolescencia.ca_CA
dc.description.abstractIntroduction: Physical fitness (PF) is a powerful marker of physical and mental health in youth. Participation in organized-sports is the most common form of leisure time physical activity, reporting many health benefits. The contribution of sport practice to PF depends on the specific characteristics of the activity. The aim of our study was to examine the association of sport characteristics with PF in healthy adolescents. Methods: A sample of 164 athletes (101 males) aged 13.9±0.3y from DADOS Study was selected. Muscular strength was measured with the handgrip and the standing long jump tests. Speed-agility was measured with the 4x10m shuttle run test. Cardiorespiratory fitness was measured with the 20m shuttle run test. Sport speciality and weekly sessions were self-reported by participants. Sport specialities were dichotomized as continuous and intermittent sports. Results: Boys showed higher levels of PF than girls for all studied variables, with no differences in the number of organized-sports weekly sessions (all P<0.05). Additional analysis according to sport speciality showed that athletes from continuous sports completed more weekly sessions compared with intermittent sports. Comparisons of sport speciality by gender revealed higher levels of muscular and cardiorespiratory fitness for boys and girls practising continuous sports (e.g. swimming, cycling) compared with intermittent sports (e.g. basketball) (all P<0.05). Conclusions: The main findings of our study indicate that continuous sports are more time demanding than intermittent ones. Moreover, athletes from continuous sports seem to be fitter than adolescents from intermittent sports. Further research is needed to clarify the reason of our results.ca_CA
dc.format.extent9 p.ca_CA
dc.format.mimetypeapplication/pdfca_CA
dc.language.isospaca_CA
dc.publisherPublicacions de la Universitat Jaume I. Servei de Comunicació i Publicacionsca_CA
dc.relation.isPartOfÀgora de salut, 2018, vol. 5ca_CA
dc.rights© Del text: els autors i les autores, 2018 © D’aquesta edició: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2018ca_CA
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/*
dc.subjectdeporteca_CA
dc.subjectactividad físicaca_CA
dc.subjectadolescenciaca_CA
dc.subjectfuerzaca_CA
dc.subjectresistencia cardiorrespiratoriaca_CA
dc.subjectsportca_CA
dc.subjectphysical activityca_CA
dc.subjectadolescenceca_CA
dc.subjectstrengthca_CA
dc.subjectcardiorespiratory fitnessca_CA
dc.titlePráctica deportiva, condición física y salud en la adolescencia: Proyecto DADOSca_CA
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/articleca_CA
dc.identifier.doihttp://dx.doi.org/10.6035/AgoraSalut.2018.5.4
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccessca_CA
dc.type.versioninfo:eu-repo/semantics/publishedVersion


Ficheros en el ítem

Thumbnail

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)

Mostrar el registro sencillo del ítem

© Del text: els autors i les autores, 2018
© D’aquesta edició: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2018
Excepto si se señala otra cosa, la licencia del ítem se describe como: © Del text: els autors i les autores, 2018 © D’aquesta edició: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2018