Patterns of resource utilization during chick rearing season by gulls and terns breeding in a Mediterranean lagoon

Abstract

Patterns of resource utilization, habitat use for feeding and foraging techniques within a gull and tern breeding community were evaluated in a coastal lagoon of the western Mediterranean (l’Albufera de València, E Spain) during the chick rearing season. Five habitat types were identified as foraging habitats at the study site; all were exploited to a variable extent indicating different access to food resources and foraging divergence among the species.

Our analyses suggested differences in resource exploitation and structured the species into three groups of (1) species foraging the rice paddies and the lagoon (Mediterranean gull Larus melanocephalus, Audouin's gull L. audouinii, yellow-legged gull L. michahellis, gull-billed tern Gelochelidon nilotica and whiskered tern Chlidonias hybrida); (2) species combining the rice paddies and the brackish marshes (black-headed gull Chroicocephalus ridibundus, slender-billed gull C. genei); and (3) species foraging the open waters, particularly at sea (sandwich tern S. sandvicensis, common tern S. hirundo, little tern Sternula albifrons).

Our results showed that the species with larger local breeding population (i.e., common tern, black-headed gull, sandwich tern, Audouin's gull, and gull-billed tern) were successfully exploiting the most advantageous resources (i.e., rice field marshes and marine waters) in terms of prey abundance and timing with brood rearing. The extensive transformation of natural wetland habitats at the study site and the lack of alternative, productive foraging habitats during the breeding season may endanger the thriving gull and tern colonies that came along with recent conservation efforts.

S’avaluen els patrons d'utilització dels recursos, l’ús de l'hàbitat per a l’alimentació i les tècniques d’alimentació dins d'una comunitat de gavines i xatracs reproductors a una llacuna litoral de la Mediterrània Occidental (l'Albufera de València, Est d’Espanya) durant l’estació de creixement de les seves cries. Cinc tipus d'hàbitat van ser identificats com a hàbitats d’alimentació al lloc d'estudi; tots van ser explotats en un grau variable la qual cosa indica diferent accés als recursos alimentaris i divergències d'alimentació entre les espècies.

Les nostres anàlisis van suggerir diferències d’explotació dels recursos i van assignar les espècies en tres grups: (1) alimentant-se als camps d'arròs i la llacuna (gavina capnegra Larus melanocephalus, gavina corsa L. audouinii, gavià argentat mediterrani L. michahellis, curroc Gelochelidon nilotica i fumarell de galta blanca Chlidonias hybrida); (2) espècies que combinen els camps d'arròs i els estanys salobrencs (gavina vulgar Chroicocephalus ridibundus, gavina capblanca C. genei); i (3) espècies alimentant-se a aigües obertes, particularment a la mar (xatrac becllarg S. sandvicensis, xatrac comú S. hirundo, mongeta Sternula albifrons).

Els nostres resultats van mostrar que les espècies amb les poblacions reproductores locals més grans (i.e., xatrac comú, gavina vulgar, xatrac becllarg, gavina corsa, i curroc) explotaven amb èxit els recursos més avantatjosos (i.e., arrossars i aigües marines) en termes d'abundància de preses i de sincronització amb el creixement de les cries. L'extensa transformació dels hàbitats palustres naturals al lloc d'estudi i la manca d’hàbitats d’alimentació alternatius i productius durant l'estació reproductora, poden posar en perill les colònies de gavines i xatracts que es van establir tot seguint esforços recents de conservació.