Estudi comparat del comportament i els d'anys mecànics en tomaquera causats per Nesidiocoris tenuis i Macrolophus pygmaeus

Abstract

The use of the predatory mirids Nesidiocoris tenuis and Macrolophus pygmaeus in tomato is very effective for the biological control of of the whiteflies (Trialeurodes vaporariorum and Bemisia Tabaci) and more recently for the South American pinkworm Tuta absoluta. Whereas the use of M. pygmaus is considered safe in tomatoes, the use of N. tenuis is controversial due to possible damages derived from its phytophagous feeding. In this context, the present work evaluates the behavior of the two species in order to more accurately determine the causes of the differences in feeding behavior . A total of 120 observations of 30 minutes duration each on tomato apical parts were conducted (20 per sex for adults and 20 for nymphs in both species) . Both adults and nimphs were starved 24 h before used. Mirid observations were made on apical part of tomato plants under binocular microscope and the duration of the different behaviors, the locations visited and the number of feeding punctures performed were measured. Results showed a higher phytophagous activity for N. tenuis. Both, the feeding time and the number of feeding punctured achieved were higher for N. tenuis, especially for the nymphal instar. These results may explain the greater capacity to produce damages of N. tenuis respect to M. pygmaeus in tomato crop.

Generalizado el uso de los míridos zoofitófagos Nesidiocoris tenuis y Macrolophus pygmaeus en tomatera en el control biológico de moscas blancas (Trialeurodes vaporariorum y Bemisia Tabaci) y más recientemente en la polilla del tomate Tuta absoluta, se ha observado que mientras que el uso de M. pygmaeus resulta seguro el de N. tenuis es controvertido debido a los posibles perjuicios derivados de su alimentación fitófaga. En este contexto, en el presente trabajo se evalúa los comportamientos de ambas especies a fin de discernir con mayor exactitud las causas de las diferencias en los daños causados al cultivo de tomate por su fitófaga. Para hacerlo se realizaron un total de 120 observaciones (20 por sexo para los adultos i 20 para las ninfas en ambas especies) de 30 min. de duración cada una, en régimen de herbívora previo ayuno de 24 h, sobre los ápices de la tomatera con lupa binocular de manera que se midió el tiempo invertido por los míridos en las actividades realizadas i se contabilizaron el número de picadas. Los resultados mostraron una mayor actividad fitófaga para N. tenuis presentando el mismo unos mayores valores tanto en el tiempo invertido en la alimentación, como en el número de picadas, siendo estos valores especialmente más altos en ninfas. Estos resultados pueden explicar la mayor capacidad de producir daños de N. tenuis respecto a M.pygmaeus en el cultivo de tomate.

Generalitzat l’ús dels mírids zoofitòfags Nesidiocoris tenuis i Macrolophus pygmaeus en tomaquera en el control biològic de mosques blanques (Trialeurodes vaporariorum i Bemisia Tabaci) i més recentment en l’arna de la tomaca Tuta absoluta, s’ha trobat que mentre que la utilització de M. pygmaeus resulta segura, la de N. tenuis és controvertida degut a possibles perjudicis derivats de la seua alimentació fitòfaga. En aquest context en el present treball s’ avalua el comportament de les dues espècies a fi de discernir amb major exactitud les causes de les diferències en els danys causats al cultiu de tomaca per la seua fitofàgia. Per fer-ho es van realitzar un total de 120 observacions (20 per sexe per als adults i 20 per a les nimfes en ambdós especies) de 30 min. de durada cadascuna, en règim d’herbívora i amb un dejú previ de 24 h, sobre àpexs de tomaquera amb lupa binocular, de manera que es va mesurar el temps invertit pels mírids en les activitats realitzades i es van comptabilitzar el nombre de picades. Els resultats van mostrar una major activitat de N. tenuis, presentant el mateix uns valors molts més elevats tant en el temps dedicat a l’alimentació, com en el nombre de picades realitzades, sent especialment més alts aquests valors en els estats nimfals. Estos resultats poden explicar la major capacitat de N. tenuis respecte a M. pygmaeus per provocar danys al cultiu de tomaca.