L’adquisició d’un nivell natiu lingüístic apropiat per a la traducció inversa i la qüestió del “parlant natiu”

Abstract

Aquest treball és sobre la traducció inversa i el procés d'aprenentatge que una persona ha d'experimentar per a poder traduir amb naturalitat a la seua segona llengua (llengua no nativa). La traducció inversa, com la directa, requereix una competència experta en una segona llengua, però en la traducció inversa, els coneixements que cal tenir d'aquesta segona llengua són encara més profunds, alguns investigadors en dirien de quasi natius. El terme natiu, però, és un terme polèmic de per si. Per a aprendre qualsevol llengua, hi ha un procés d'aprenentatge que cal seguir, tant per a adquirir la llengua nativa o primera llengua, com per a la segona llengua. En aquest segon cas, el procés pot presentar alguns límits o problemes (fossilització i hipòtesi del període crític) que no permeten arribar a eixe estat final o assoliment final de coneixements, que seria la comprensió absoluta de la segona llegua (el que alguns dirien nivell natiu).