Els maquis al Maestrat. Contar la veritat, desfer els mites i recuperar la memòria

Abstract

En aquest treball es pretén parlar de lo que va ser el fenomen del maquis a Espanya, i principalment a la zona on va actuar la Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó. Així, es parlarà del context internacional que es va donar durant aquests anys i que va influenciar de forma molt significativa per a la creació del maquis, ja que al haver vençut a les forces feixistes en Europa, es pensava que passaria el mateix en Espanya, lo que va fer que molts guerrillers creuaren la frontera de França per a dur a terme una lluita en Espanya i així, intentar acabar amb la dictadura franquista. Però finalment, la realitat va ser molt diferent, les forces europees no van voler intervindre en el que estava passant en Espanya, i els guerrillers es van quedar sols en la muntanya dedicant-se bàsicament a la supervivència. Tan mateix, els maquis van estar bastant organitzats a les ordres del Partit Comunista, per això es van crear agrupacions al llarg de tot el país, en relació a la zona geogràfica on actuaven. Per la seua banda, la AGLA va ser l'agrupació més organitzada i nombrosa de tota la geografia espanyola per diversos factors, però un dels més importants va ser la proximitat amb França, que permetia una relativa fluïdesa per a la entrada i sortida de guerrillers. Però com s'explica en el treball, la vida d'aquests homes i algunes dones en la muntanya no va ser gens fàcil, ja que al fet d'estar perseguits per les forces de Franco se'ls ajuntava la vida extrema de la muntanya. Es parlarà també d'aquelles dones que van formar part d'aquesta agrupació, que encara que moltes voltes des de la ombra, van ser fonamentals per a dur a terme la lluita i garantir la supervivència dels guerrillers. La majoria d'elles van actuar com a punts de suport, garantint la supervivència dels que estaven al monte, proporcionant menjar i altres productes de necessitat, que feien que moltes voltes arriscaren la seua vida al poder ser descobertes. Altres, encara que no moltes, cinc en el cas de la AGLA, van pujar a la muntanya i van conviure amb els guerrillers durant una bona temporada fins que es va ordenar la seua evacuació. El cas de la Pastora serà un cas especial, ja que, encara que s'inclou dintre de les 5 dones que van estar en la muntanya, ell es sentia com a un home i per això vestirà com un home i serà tractat com a tal durant el temps que estarà amb els guerrillers. La historia d'aquest personatge es realment interessant, digna de qualsevol pel·lícula, per aquest motiu existeixen novel·les com la de Alicia Giménez Bartllet, Donde nadie te encuentre, que té com a temàtica principal la vida d'aquest home, sobretot durant els dos anys que va estar sol en el bosc, sobrevivint. Una altra qüestió fonamental per a la història del maquis es la forta repressió que van aplicar les tropes de Franco per a aquestes persones, contraries a la seua ideologia, que van ser fortament castigades. Tal volta, la repressió que se'ls va exercir, fora un dels motius principals per el que va sorgir el fenomen del maquis en Espanya, ja que a causa de la repressió molts van tindre que exiliarse a França, on es van reorganitzar per a poder dur a terme una invasió. També com a conseqüència de la repressió van ser molts els homes que no van recórrer a l'exili, però sí van fugir a la muntanya en acabar la guerra, convertint-se posteriorment, en guerrillers del maquis. El fet de que aquestos guerrillers es refugiaren en la muntanya va contribuir a crear una imatge determinada per a la col·lectivitat. Doncs eren molts els masovers que tenien pànic absolut als maquis, ja que solien anar per els masos a demanar menjar i diners, lo que solia ficar en el compromís de delatar-los o ajudar-los. Tan mateix, molts d'aquestos masovers van ajudar de bon gust a la guerrilla per que compartien la seua ideologia. També, la imatge terrorífica que van pretendre donar els mitjans de comunicació, així com la guàrdia civil, va contribuir seriosament al menyspreu que van sofrir aquestes persones, que en un primer moment van voler lliurar a Espanya de les mans del feixisme, però que finalment la seua lluita es va convertir en un intent de supervivència i d'escapatòria de la repressió.

In this paper, it is intended to speak of what was the phenomenon of the Maquis in Spain, and mainly in the area where the Guerrilla Grouping of Levante and Aragón (AGLA in Spanish) acted. Thus, we will talk about the international context that occurred during these years and that influenced very significantly for the creation of the Maquis, since having overcome the fascist forces in Europe, it was thought that the same would happen in Spain, which made many guerrillas cross the border of France to carry out a fight in Spain and thus, to try to end the Franco dictatorship. But finally, the reality was very different. The European forces did not want to intervene in what was happening in Spain, and the guerrillas were left alone in the mountain basically devoting themselves to survival. Likewise, the Maquis were fairly organized under the orders of the Communist Party, so groups were created throughout the country, in relation to the geographical area where they acted. For its part, the AGLA was the most organized and numerous grouping of the entire Spanish geography by several factors, but one of the most important was the proximity with France, which allowed a relative fluidity for the entry and exit of guerrillas. But as it is explained in the paper, the life of these men and some women in the mountain was not easy, since the fact of being persecuted by the forces of Franco was joined to the extreme life of the mountain. It will be also talked about those women who were part of this grouping that, although many times from the shadow, were essential to carry out the fight and guarantee the survival of the guerrillas. Most of them acted as supporting points, guaranteeing the survival of those who were on the mountain, providing food and other necessities, which caused many times to risk their lives in case of being discovered. Others, though not many, five in the case of the AGLA, climbed to the mountain and coexisted with the guerrillas during a good season until their evacuation was ordered. The case of thePastora will be a special case since, although it is included within the five women that were in the mountain, he felt like a man and for that reason he would dress like a man and he will be treated like such during the time he will be with the guerrillas. The story of this character is really enthralling, worthy of any movie, and for that reason there are novels such as that of Alicia Giménez Bartlett, Dondenadieteencuentre, which has as a main theme the life of this man, Another fundamental question for the story of the Maquis is the heavy repression that Franco's troops applied to these people, contrary to his ideology, which were severely punished. However, the repression that was exercised was one of the main reasons why the Maquis phenomenon arose in Spain, since due to the repression many had to exile in France, where they reorganized to be able to accomplish an invasion. Also as a result of the repression, many men were who did not resort to exile, but they fled to the mountain after the end of the war, becoming later, in Maquis guerrillas. The fact that these guerrillas took refuge in the mountain helped create a certain image for the community. There were many farmers who had absolute panic of the Maquis, since they used to go to the farms to ask for food and money, which used to put them in the commitment of reporting or helping them. However, many of these farmers helped the guerrillas in good taste because they shared their ideology. Also, the terrifying image that the media tried to give, as well as the civil guard, seriously contributed to the contempt suffered by these people, who initially wanted to hand Spain over from the hands of fascism. But finally, their struggle became an attempt to survive and escape from repression.