Vicente Enrique i Tarancón, el cardenal demòcrata i de la reconciliació

Abstract

En aquest treball hem volgut donar a conèixer la figura del cardenal Tarancón, qui va tindre un paper molt important en diversos moments de la seua vida religiosa i en la Història d’Espanya. Fem un recorregut des de que Vicente era un xiquet, per poder saber quins van ser els motius que van moure la seua inquietud en voler ser capellà. També analitzarem la seua estància al seminari amb la capacitat que tenia per estudiar les lliçons i les dots artístiques que va demostrar, mes concretament amb la música, on gràcies a ella va aconseguir un dels seus primers càrrecs com a organista de l’església de Vinaròs. Una volta acabat el seminari podrem veure la seua evolució com a capellà i com arriba a ser nomenat bisbe de Solsona molt jove, amb 38 anys. Des de aquest moment coneixerem més profundament la seua forma de pensar que ja des de el principi del seu bisbat va fer publica, com és el cas de la carta pastoral El pan nuestro que li va perllongar la seua estància a Solsona durant 18 anys. Un altra etapa important en la vida de Tarancón es la seua participació en l’Acció Catòlica, des de on es dedica a estendre, com el diu, «la paraula de Déu» i la seua interpretació de l’evangeli i de com deuen viure els catòlics les seues creences. Dintre d’Acció Catòlica naixen diverses branques que engloben als jóvens dones, hòmens. En un viatge apostolitzador a Tuy esclata la guerra civil i es veu obligat a romandre en aquesta localitat durant un període de temps. També podrem veure la intenció de Vicente Enrique de respectar les tradicions i cultures de tots els pobles de l’Estat espanyol i permetre la llibertat d’expressió respectant les arrels de cada persona. Podrem veure aquesta defensa en el cas del bisbe Añoveros, qui es recriminat des de el Govern per escriure una pastoral on defensava la llibertat de la llengua. Finalment, veurem el paper reconciliador del cardenal Tarancón en la Transició i el seu pensament respecte a la necessària separació de l’Església i l’Estat per poder permetre un canvi polític de manera tranquil·la i sense incidents de cap tipus, ja que el nostre biografiat considerava que era imprescindible la reconciliació entre els espanyols després de la Guerra Civil i la duració en varies dècades d’una dictadura, era el moment d’instaurar la democràcia.

This work's purpose is to present the figure of Cardinal Tarancón, who played a key role in Spanish history as well as in various moments of his religious life. In this study, Vicente's life is tracked from his childhood, to know what were the reasons that moved him in his concern to be a priest. Also the aim of this thesis is to discuss his stay at the seminary, which permitted him to study the lessons and get the artistic abilities he showed afterwards, specifically in music. Talking on which, was his first job: a church organist in Vinaròs. Once he had finished the seminar he became appointed as the Bishop of Solsona at a very young age, 38 years old. From this moment it turns easier to deep into his think because since the very beginning of his diocese, he made his thoughts public, as for instance, in the pastoral letter: El pan nuestro, which extended his charge in the Bishopric for 18 years. Another important stage in the life of Tarancón is his participation in the Catholic Action, from where he spreads "the Word of God" and his interpretation of the Gospel, as well as how, that from his view, Catholics should lead their lives. Within Catholic Action, there appeared several branches both for women and men. During an pastoral trip to Tuy the Spanish Civil War broke out, forcing him to stay in this town for a period of time. Vicente Enrique's ulterior intention was to respect the traditions and cultures of all the peoples of Spain and permit freedom of expression while respecting the origins of each person. That could be observed in his defense for the Bishop of Añoveros, who was castigated from the government because of having written a sermon on which he defended freedom of language. Eventually, it is to bring out the reconciler role of Cardinal Tarancón and his thinking in the Spanish Transition. Above all, regarding to the necessity of the separation between Church and State, that according to him, had to give way to a peaceful political change, bereft of any incidents. Vicente Enrique Tarancón considered reconciliation essential, especially after the Spanish Civil War and such many decades of dictatorship; it was about a time to restore democracy