Sant Cristòfol de Culla, un estudi que va més enllà de l’estètica

Abstract

A la comarca de l’Alt Maestrat, a un quilòmetre de la població de Culla, s’erigeix l’ermita de Sant Cristòfol, construïda en un moment d’auge econòmic, a la fi del segle xviii. El present article es basa en l’estudi arquitectònic d’aquesta construcció. En primer lloc es presenta aquesta xicoteta, però valuosa, construcció en l’àmbit sociocultural des del qual va ser concebuda, passant en punts posteriors a la seua anàlisi arquitectònica. Des d’aquesta òptica s’analitza la seua morfologia, a través de la qual està catalogada com una de les escasses ermites saló/columnàries castellonenques. L’anàlisi dels materials i les tècniques constructives empleades i la seua genuïna composició permet apreciar la convivència de la tradició constructiva local amb l’autoria arquitectònica, encara qüestionada per reconeguts historiadors. Més enllà de la mera descripció escrita, l’article aporta un detallat treball d’aixecament de plànols, l’anàlisi dels quals permet relacionar la seua mètrica amb les proporcions clàssiques.

Saint Christopher’s chapel lies one kilometre away from Culla, in the Alt Maestrat

region (Spain). It was built at the end of the 18 th century, in a moment of economic

wealth. This article tackles the architectural study of the said chapel. Firstly, the

little but nonetheless cherished construction is presented in the socio-cultural

context where it was envisaged, moving later on to its architectural analysis.

Following this perspective, the morphology of the chapel is addressed, rendering

the construction as one of the very few chapels in Castelló with a column-based

structure. The analysis of the materials and the construction techniques applied, as

well as its unique composition, makes it possible to appreciate the coexistence of

the local construction tradition together with the idiosyncratic architectural

authorship of the chapel, still in question among renowned historians. Beyond the

mere description of the construction, this paper brings a detailed work on its

topographic site plans, whose analysis allows connecting the measures of the

chapel to classic proportions.