Paralelismo hipotético entre planificación urbana y gestión de las lenguas: el caso de la ciudad de Maroua en Camerún.

Abstract

En ville, les quartiers se délimitent en se nommant ; les rues se tracent en se désignant ; les services publics et privés portent des noms sur des plaques ou devantures; les mouvements au sein de l’espace urbain obéissent à une signalétique conséquente… Or, l’acte de nommer, de désigner, de signaler… n’est possible que si l’on utilise l’instrument consacré à cet effet : le langage ou la langue. Et la ou les langue(s) pour le faire s’impose(nt) de soi, en vertu de son/leur statut. La question-vecteur de cet article est de savoir si la planification de la ville de Maroua a tenu compte du paramètre linguistique. Justement, après enquête, on se rend aisément compte que les langues officielles continuent de dicter leur loi, le français en premier. Le fulfulde qui est la langue véhiculaire et dont les fonctions sociales sont incontestables figure rarement sur les façades de la ville. Pourtant, un développement intégré implique la participation de tous les acteurs sociaux. Par conséquent, un amé- nagement discriminatoire de l’espace urbain constitue un échec à ce modèle de développement. Outils efficaces de toute transaction sociale, toutes les langues devraient bénéficier d’une politique plus concrète que le statut symbolique que les pouvoirs publics ont tendance à leur réserver.

En las ciudades, los barrios se delimitan por el nombre, las calles se trazan sobre los planos, los servicios públicos y privados llevan los nombres en placas o carteles, los movimientos en el seno del espacio urbano obedecen a una señalización consecuente… Ahora bien, el acto de nombrar, de designar, de señalar… sólo es posible si se utiliza el instrumento concebido a tal efecto: el lenguaje o la lengua. Y es aquí donde las lenguas se imponen con este fin según su estatus. El tema conductor de este artículo es saber si la planificación de la ciudad de Maroua ha tenido en cuenta el parámetro lingüístico. Tras la investigación, nos damos cuenta claramente de que las lenguas oficiales siguen dictando su ley, el francés en primer lugar. El idioma fula, lengua vehicular con funciones sociales indiscutibles, aparece raramente en las fachadas de la ciudad. No obstante, un desarrollo integral implica la participación de todos los actores sociales. Por consiguiente, una ordenación discriminatoria del espacio urbano constituye un fracaso de este modelo de desarrollo. Como herramientas eficaces de cualquier transacción social, todas las lenguas deberían contar con una política más concreta que el estatus simbólico que los poderes públicos tienen tendencia a reservarles.

A les ciutats, els barris es delimiten pel nom; els carrers es tracen sobre els plànols, els serveis públics i privats porten els noms en plaques o cartells, els moviments al si de l’espai urbà responen a una senyalització conseqüent… Ara bé, l’acte d’anomenar, de designar, d’assenyalar… només és possible si s’hi utilitza l’instrument concebut a l’efecte: el llenguatge o la llengua. I és ací on les llengües s’imposen amb aquesta finalitat segons l’estatus. El tema conductor d’aquest article és saber si la planificació de la ciutat de Maroua ha tingut en compte el paràmetre lingüístic. Després de la investigació ens adonem clarament que les llengües oficials continuen dictant la seua llei, el francès en primer lloc. L’idioma fula, llengua vehicular amb funcions socials indiscutibles, apareix rarament a les façanes de la ciutat. No obstant això, un desenvolupament integral implica la participació de tots els actors socials. Per consegüent, una ordenació discriminatòria de l’espai urbà constitueix un fracàs d’aquest model de desenvolupament. Com a eines eficaces de qualsevol transacció social, totes les llengües haurien de comptar amb una política més concreta que l’estatus simbòlic que els poders públics tenen tendència a reservar-les.

In the town, the quarters are demarcated, the streets are traced as they are named; public and private services bear their names on plaques, and movements within the urban space obey a consequent signage… But the process of naming, designating, signing and so on is impossible without the use of language. Therefore, the language(s) to be used gain recognition naturally in accordance with their status. The main question this paper explores is to learn whether the planning of Maroua took the linguistic parameter into consideration. Our study showed that the official languages, predominantly French, still hold sway. Fulfulde, considered as a vehicular language, is rarely used on the town’s façades. However, an integrated development implies the involvement of all social actors. The discriminatory planning of urban space therefore reflects the failure of this kind of development. As efficient tools for social transaction, all languages should benefit from more specific policy than the symbolic status that authorities usually reserve for them.