Traducció i Divulgació científica. El cas de Mètode

Abstract

Diàriament estem envoltats de productes que són traduccions: quan llegim un llibre, fullegem una revista, llegim un diari o mirem la televisió, entre altres. No obstant això, les traduccions passen desapercebudes als ulls del públic que les rep. Aquesta situació s’accentua en els àmbits on l’anglès ha esdevingut la llengua franca, com ara en la ciència, ja que el volum de traduccions en aquests àmbits és major. Hem de tenir en compte que, encara que en la comunitat científica predomina l’anglès, la divulgació es consumeix en la llengua materna; és per això que, tot i l’hegemonia de l’anglès en el món científic, gran part de la divulgació que consumim és traducció. En aquest Treball de Final de Grau, per tant, es pretén establir el grau de presència que té la traducció en la divulgació científica en català. El treball s’estructura al voltant de la hipòtesi que la traducció al món de la divulgació de la ciència passa desapercebuda, tot i que té una presència significativa. Aquest fet, al mateix temps, també provoca que hi haja una invisibilització dels traductors. Per tal de dur a terme aquesta investigació, s’ha realitzat un estudi de cas de la revista d’alta divulgació de la Universitat de València Mètode, ja que es considera una publicació científica de referència i té un públic ampli. Durant la realització del present treball s’ha comprovat que el traductor té un paper clau en la difusió del coneixement científic i, que a la publicació que hem analitzat, els traductors tenen molt bona consideració i formen part de la redacció. Amb tot, els prejudicis cap als textos traduïts segueixen existint i, efectivament, el traductor sofreix una invisibilització.