Listar Millars: Espai i Història por tipo de documento "info:eu-repo/semantics/publishedVersion"
-
Aproximación a la caracterización de las casetas de piedra en seco de la Vall d’Uixó (Castellón)
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2012)La aproximación a la caracterización de las casetas de piedra en seco de La Vall d’Uixó se fundamenta en la tipificación delos siguientes atributos: (1) atributos relevantes intrínsecos, donde encontramos la adaptación al ... -
De jurados a regidores. La designación de los primeros regidores del Ayuntamiento de Palma
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2011)La supresión del sistema insaculatorio en la elección de los dirigentes municipales exigió que la Cámara de Castilla solicitase al comandante general y a la Real Audiencia de Mallorca un informe conjunto de los candidatos ... -
De marginados a trabajadores. Usos y destinos de la población penal en La Habana
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2012)Tomando como referente a La Habana, en el presente artículo se analiza la incorporación forzada de vagos y delincuentes al proceso productivo en labores vinculadas a los servicios, la construcción y la higiene de la ciudad. ... -
Dones fora de la llar. Treball, subsistència i estraperlo a Castelló en la postguerra
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2011)Encara que el règim franquista va pregonar en les lleis, circulars i discursos propagandístics que les dones havien de quedar-se a la llar per tenir cura dels fills i del marit, la crua realitat de misèria i fam va obligar ... -
Dos miradas a China en el tránsito de la dinastía Ming a la Qing: las visiones de Sabiano Manrique de Lara y Juan de Palafox y Mendoza
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2012)En este artículo nos adentraremos en algunas de las distintas visiones que se tenían desde la monarquía hispánica del imperio chino a mediados del siglo XVII. Para ello nos centraremos en la apreciación que tuvieron del ... -
El paisaje cultural como patrimonio en Baja California
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2011)Hoy en día, la apreciación del patrimonio se hace desde una aproximación que sobrepasa los elementos individualizados, y en la que el concepto de territorio sobredimensiona su valor. Este artículo aborda la construcción ... -
En situació vigilada: la condemna de Vicent Sos Baynat pel tribunal de repressió de la maçoneria i el comunisme
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2011)L’eix central d’aquest treball és la figura de l’insigne geòleg castellonenc Vicent Sos Baynat, com a víctima de la repressió franquista fonamentalment per la seua condició de maçó. Analitzarem la situació de la francmaçoneria ... -
Etnografía de un hábitat disperso de montaña. La masía La Leguna de Cortes de Arenoso (Castellón)
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2012)Etnografía de un asentamiento rural en zona de montaña, donde las condiciones de vida han sido, hasta su abandono, muy duras y alejadas de las comodidades de la modernidad. En el artículo se analizan los modos de vida de ... -
Galerías de arte en Castellón (1964-1975)
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2011)El siguiente artículo estudia las vicisitudes de las galerías de arte en la ciudad de Castellón entre los años 1964 y 1975. En este periodo veremos como la proliferación de estos espacios fue una significativa aportación ... -
La caça i la pedra a Cervera del Maestrat: interacció d’elements al món agrari valencià
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2012)Les diferents tècniques de caça tradicional i l’ús de la pedra per a la construcció de barraques i l’abancalament han estat elements intrínsecs a la cultura i essència dels pobladors del Maestrat. A pesar d’això, el ... -
La exigencia de responsabilidades políticas como mecanismo represivo especial: la Serratella (Castellón), 1939-1942
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2012)La Ley de Responsabilidades Políticas se utilizó como herramienta para el castigo de la población vinculada a la defensa de la República. Sin embargo, no sólo se utilizó para reprimir a los republicanos con mayor proyección ... -
La imagen de Miguel Lucas de Iranzo: un cortesano precursor del Renacimiento en el reino de Jaén a finales del siglo XV
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2012)Este trabajo se plantea en función de las repercusiones que para el reino de Jaén ocasionaron el desempeño del papel de territorio de frontera durante el siglo XV, y cómo la vida en la ciudad y la propia evolución urbana ... -
La pedra seca a Tírig. Raimundo Puig, mestre paredador
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2012)L’arquitectura de pedra seca té, sovint, protagonistes amb nom i cognoms. Són els paredadors, uns professionals que dedicaren la seua vida a la construcció de diferents elements amb aquesta tècnica. Raimundo Puig és un bon ... -
La política de la misèria. L’estraperlo al País Valencià
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2011)El franquisme va imposar un tipus de política econòmica que no varià gaire en vint anys. Es tractava de l’autarquia que, per extensió, imposava un sistema de distribució basat en paràmetres interventors en perjudici del ... -
La vida del maquis: la resistència al franquisme en la memòria col·lectiva
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2011)La figura del maquis s’ha vist en moltes ocasions mitificada i en altres totalment maltractada. La història vertadera de cadascun d’aquests lluitadors antifranquistes sempre es veu desdibuixada per la falsa propaganda i ... -
Luis López-Dóriga Meseguer: la represión de un sacerdote republicano, diputado en las Cortes de 1931
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2011)El sacerdote Luis López-Dóriga, diputado en las Cortes Constituyentes de 1931 por el partido Radical-Socialista, sufrió la represión eclesiástica, económica y política por su compromiso con la libertad de conciencia y la ... -
Materia prima para la manufactura. Su abastecimiento en Castelló a través de las actas del justicia (1416-1450)
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2011)A través de las actas del justicia de Castelló, y a falta de documentación notarial, podemos esbozar la circulación de materias primas para abastecer una incipiente manufactura que tendrá, en la producción de cueros y ... -
Miguel Santos Molina. L’exili interior d’ un socialista
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2011)A través de la biografia de Miguel Santos Molina, en primer lloc, podem resseguir el llarg procés de formació de la clase obrera castellonenca. En segon lloc, hi podem constatar el procés de desenganxament del moviment ... -
Paces, pleitos y perdones (comportamientos sociales de los oriolanos en los siglos XVI y XVII)
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2012)Las relaciones vecinales de los oriolanos de los siglos XVI y XVII no son nada idílicas, bien al contrario, se manifiestan llenas de tensión. Los conflictos surgen a menudo por cuestiones nimias, y no tan nimias, y las ... -
Pieles, zapateros, curtidurías. El trabajo del cuero en la zona septentrional del Reino de Valencia (ss. XIV-XV)
Universitat Jaume I. Departament d’Història, Geografia i Art (2012)Hemos tratado de reunir en este trabajo las referencias bibliográficas y los datos archivísticos dispersos existentes sobre la producción de cueros de los siglos XIV a XV en una geografía determinada como es el norte del ...