(Castelló de la Plana, 1917 - 1987)

Miquel Peris i Segarra fou escriptor i mestre de Primera Ensenyança.

Conreà el periodisme, el teatre i la narració breu, però sobretot la poesia. Durant la Guerra d’Espanya participà en les Missions Pedagògiques que portaren el teatre, les titelles i els recitals poètics a diversos pobles de les comarques castellonenques. Tingué una vocació literària tardana. Admirador de Salvador Guinot i, sobretot, de Bernat Artola, començà a escriure als quaranta-cinc anys, i guanyà diversos premis locals a Castelló, Villa-real, Nules, etc. Amb el pas del temps, ampliaria la seua temàtica poètica superant el paisatgisme i la poesia de certamen, i d’aquesta manera es convertiria, progressivament, en el poeta castellonenc d’obra més nombrosa des dels anys seixanta fins a la seua mort. (extret de: Gimeno, Lluis. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XII al XX)