(Vinaròs, 1801 - Madrid, gener 1873)

Escriptor i editor.

Dedicat al comerç, va ser comandant en la Milícia Nacional de la primera guerra carlista i diputat a les Corts (1836, 1839, 1840 i 1843) per Castelló. Va ser deportat a les Illes Balears per les seues idees extremistes en 1840, però poc després va ser nomenat alcalde de la seua ciutat natal Vinaròs, allí va ordenar la construcció d'un Teatre.

Va fundar en 1843 la seua pròpia editorial, La Societat Literària, que va editar la col·lecció El novel·lista universal i Biblioteca Universal a preus econòmics perquè accediren a la cultura les classes més desfavorides. Aquesta empresa va publicar sis volums de novel·les de Voltaire, entre moltes altres. Va col·laborar en alguns periòdics i va fundar, amb el seu amic Juan Martínez Villergas, publicacions festives com La Risa (1844) i El Dómine Lucas(1844 a 1845).

Va escriure una sèrie de novel·les per lliuraments de marcat anticlericalisme i compromís social. La més coneguda i reeixida va ser María, la filla d'un jornaler(1845), que va aconseguir nombroses reimpressions i va ser traduïda a altres llengües. Va conrear també la novel·la històrica i la novel·la documental. Com a dramaturg se li deuen algunes comèdies costumistes, tragèdies clàssiques, drames i poemes. També va escriure un diccionari biogràfic i històric, El panteó universal, i va traduir novel·les importants de la seua època.