Teoria crítica, educació de persones adultes i radicalització de la democràcia
Ver/ Abrir
Metadatos
Mostrar el registro completo del ítemcomunitat-uji-handle:10234/9
comunitat-uji-handle2:10234/8017
comunitat-uji-handle3:10234/8616
comunitat-uji-handle4:
INVESTIGACIONMetadatos
Título
Teoria crítica, educació de persones adultes i radicalització de la democràciaAutoría
Fecha de publicación
2008Editor
Diputació de València. Centre de Recursos i Educació ContinuaISSN
15759016Tipo de documento
info:eu-repo/semantics/articlePalabras clave / Materias
Resumen
Quan parlem de teoria crítica cal no oblidar que no hi ha una única teoria crítica com ens recorden autors i autores com, per exemple, Jaume Martinez Bonafé (1996:79) quan remarca que el concepte de pedagogia crítica ... [+]
Quan parlem de teoria crítica cal no oblidar que no hi ha una única teoria crítica com ens recorden autors i autores com, per exemple, Jaume Martinez Bonafé (1996:79) quan remarca que el concepte de pedagogia crítica en realitat inclou a “les pedagogies crítiques, que són una producción cultural, una producción de saber per a explicar la realitat: una xarxa de significacions que justifica també els obstacles que venç i les seues recreacions al llarg de història” envers una “alfabetització” per a la ciutadania, revitalitzant “allò públic” i radicalitzant la democracia (Martinez Bonafé,1996:82).
Hanry Giroux centra el concepte (Giroux,1997:106): “La pedagogia és, en certa manera, una tecnologia del poder, el llenguatge i la pràctica, que produeix i legitima formes de regulació moral i política, que construeix i ofereix als sers humans visions particulars de si mateixos i del món. Tals visions mai són innocents i estan sempre implicades en el discurs i relacions de l’ètica i el poder. Invocar la importància de la pedagogia equival a plantejar qüestions, no simplement sobre com aprenen els estudiants sinó també sobre com els educadors (en el sentit ampli del terme) construeixen les posicions ideològiques i polítiques des d’on parlen. El punt decisiu ací és un discurs que situa els sers humans dins de la història i, a més, posa de manifest els límits de les seues ideologies i valors. Tal posició reconeix la parcialitat de tots els discursos, de manera que la relació entre coneixement i poder estarà sempre oberta al diàleg i al compromís crític personal. La pedagogia s’ocupa de les implicacions intel·lectuals, emocionals i ètiques que fem dins del nostre intent de negociar, acomodar i transformar el món en què ens trobem,. El propòsit i la visió que impulsa una pedagogia així s’ha de basar en una política i una perspectiva de l’autoritat, que vincule l’ensenyança i l’aprenentatge amb formes de capacitació personal i social que advoquen per formes de vida comunitària que estenguen els principis d’igualtat, justícia i llibertat al nombre més gran possible de relacions institucionals i vitals [-]
Derechos de acceso
http://rightsstatements.org/vocab/CNE/1.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
info:eu-repo/semantics/openAccess
Aparece en las colecciones
- EDU_Articles [503]