Autoetnografia de la participació en aprenentatge-servei a la formació inicial docent

Abstract

L’educació universitària, especialment la formació inicial docent, necessiten estar en constant remodelació per tal de donar una resposta àgil i ajustada a les necessitats socials del moment. L’aprenentatge-servei (ApS) es presenta en aquest escenari com un enfocament pedagògic que aspira a transformar no només l’educació i la societat, sinó la pròpia forma de ser i concebre el món (educatiu, polític i social) de qui hi participa. Des d’un enfocament metodològic qualitatiu, el present Treball de Final de Grau mostra el desenvolupament del pensament crític d’una alumna, jo mateixa, a partir d’una anàlisi autaetnogràfica que rau a desentranyar el significat i les vivències generades per les pròpies experiències d’ApS al llarg del Grau de Mestra en Educació Infantil. He optat per l’aproximació autoetnogràfica per què em permet aprofundir, a través de diferents processos de reflexió i indagació, els canvis personals que he anat sofrint al llarg de l’experiència formativa d’ApS, i sobre com aquests han modulat la meva identitat personal i professional com a mestra. Els resultats giren en torn a les quatre perspectives del model conceptual preestablert per Butin sobre efectes d’ApS: tècnica, política, social i post estructural. Especialment, destaquen vivències relacionades amb la perspectiva post estructural com ara: canviar la manera de veure la societat que m’envolta, créixer com a persona i veure el paper que vull ocupar en aquesta.

La educación universitària, especialmente la formación inicial docente, necessita estar en constante remodelación para dar una respuesta àgil y ajustada a las necesidades sociales del momento. El aprendizaje-servicio (ApS) se presenta en este escenario como un enfoque pedagógico que aspira a transformar no solo la educación y la Sociedad, sinó la pròpia forma de ser y concebir el mundo (educativo, político y social) de quien participa. Desde un enfoque metodológico cualitativo, el presente Trabajo de Final de GRado muestra el desarrollo del pensamiento critico de una aluma, yo misma, a partir de un anàlisi autoetnográfico que rae en desentrañar el significado i las vivencias generades por las propias experiències d’ApS a lo largo del Grado de Maestra de Educación Infantil. Se opta por un anàlisis autoetnográfico ya que permite conocer a fondo, a través de diferentes procesos de reflexión e indagación, los cambios personales que he ido sufriendo a lo largo de la experiencia formativa d’ApS, y como estos han modelado mi identidad personal y profesional como maestra. Los resultados giran en torno a las cuatro perspectives del modelo conceptual establert per Butin sobre efectes d’ApS : técnica, política, social y post-estructural. Especialmente, destacant vivencias relacionades con la perspectiva postestructural como ahora: cambiar la manera de ver la sociedad que me rodea, crecer como persona y ver el papel que quiero ocupar en esta.

University education, especially during the early teaching training, needs to constantly restructure itself in order to offer a swift answer adapted to its contemporary social needs. In this scenario, Service-Learning (SL) is set up as a pedagogical approach that aims to transform both education, society and the way of being and understanding the educative, political and social world of those who take part in it. This Final Degree Thesis shows, from a qualitative-methodological perspective, the development of the critical thinking of a student, the writer herself, from an autoethnographic analysis that consist in unravelling the meaning and the experiences consequence of SL’s own experiences during the Bachelor Degree on Teaching for Childhood Education. The autoethnographic approach has been chosen due to the possibility it offers to know in depth, through different processes of reflection and inquiry, the personal changes that I have experienced during my SL training experience and how these have shaped my personal and professional identity as a teacher. The results are set around the four perspectives of Butin’s conceptual model on SL effects: technical, political, social and post-structural perspectives. Those that specially stand out are the experiences related to the poststructural perspective, such as: changing the way of seeing the society that evolves me, growing as a person and seeing the role I want to play in this society.