Diplomàcia per a una guerra: les potències occidentals en la Guerra d’Espanya de juliol a setembre de 1936
Ver/ Abrir
Metadatos
Mostrar el registro completo del ítemcomunitat-uji-handle:10234/10
comunitat-uji-handle2:10234/158177
comunitat-uji-handle3:10234/76326
comunitat-uji-handle4:10234/184118
REVISTESMetadatos
Título
Diplomàcia per a una guerra: les potències occidentals en la Guerra d’Espanya de juliol a setembre de 1936Autoría
Fecha de publicación
2017Editor
Publicacions de la Universitat Jaume IISSN
1139-5486Cita bibliográfica
LARA FONFRÍA, Javier. Diplomàcia per a una guerra: les potències occidentals en la Guerra d’Espanya de juliol a setembre de 1936. Fòrum de recerca, 2017,núm. 22, p. 323-340Tipo de documento
info:eu-repo/semantics/articlePalabras clave / Materias
Resumen
Des que es produí el colp d’Estat –i fins i tot abans si ens referim
als insurgents–, l’aparell diplomàtic ha estat una de les qüestions
principals d’aquest estudi. Una vegada encetada la Guerra d’Espan ... [+]
Des que es produí el colp d’Estat –i fins i tot abans si ens referim
als insurgents–, l’aparell diplomàtic ha estat una de les qüestions
principals d’aquest estudi. Una vegada encetada la Guerra d’Espanya,
els dos bàndols, el republicà i l’insurgent, el posaren en marxa per tal
de buscar el suport internacional necessari per a trencar l’empat
tècnic en què es trobaven (i que hauria impedit avançar els dos
exèrcits si no haguera rebut l’ajuda estrangera). Per a l’anàlisi ha
estat cabdal parar atenció en l’acció diplomàtica i també en el
context en què la Guerra d’Espanya s’articula, més enllà del territori
nacional, en un context Europeu que estava supeditat a les
condicions en què se signà la pau en 1918, en un context en què el
gestor més important havia de ser la Societat de Nacions (SdN). En el
moment històric que ens ocupa, en l’àmbit internacional estava
executant-se la política d’apaivagament, la qual cosa es traduí en la
Guerra d’Espanya en la política de no-intervenció.
Detallem la metodologia més endavant, però breument
apuntarem que la revisió bibliogràfica del tema ha estat primordial
per a assolir la maduresa intel·lectual adequada per a fer una
interpretació correcta de la diplomàcia dels bàndols enfrontats, així
com de les raons que van conduir Occident a articular la política de
no-intervenció que ja hem esmentat. Això no obstant, també s’han
consultat les hemeroteques nacional i internacional –anglesa i
francesa–, per a donar raó de la que és la conclusió principal
d’aquest estudi: la Guerra d’Espanya no es pot entendre –ni tampoc
el curs ni la fi–, si no es para l’atenció en la política de no-intervenció
i en el paper que tingueren les potències occidentals, així com al
context internacional en què aquesta guerra s’esdevé. [-]
Descripción
XXII Jornades de Foment de la Investigació de la Facultat de Ciències Humanes i Socials (Any 2017)
Publicado en
Fòrum de recerca, 2017, núm. 22Derechos de acceso
Licencia CC-BY-SA
info:eu-repo/semantics/openAccess
info:eu-repo/semantics/openAccess
Aparece en las colecciones
El ítem tiene asociados los siguientes ficheros de licencia: