La Botalària (2016). Segona època. Núm. 07

Abstract

Aquest any han bufat vents de canvi al nostre poble. Amb ells, l’horitzó sembla haver-se obert una mica. En certs àmbits, com el de l’activitat cultural, s’imposen les ganes de reprendre tasques o d’iniciar noves aventures. L’aroma que desprenen moltes de les pàgines d’aquesta revista fa respirar una nova il·lusió. La creació d’un Consell de Patrimoni i d’una agenda cultural, l’aparició d’un club de lectura, el retorn de l’Espígol, les “passejades” pel patrimoni... Són clars símptomes d’un canvi de dinàmica que s’ha vist impulsat per l’arribada al consistori d’un nou equip de govern. En qualsevol cas, tot està encara per fer. De ben segur que quan José Pitarch va estrenar el seu CAS-20, el primer automòbil de Borriol, als inicis de la dècada de 1920, es va trobar amb carreteres difícilment transitables. Però de ben segur també que això no li impedí posar en marxa el motor i llançar-se cap a elles. Al cap i a la fi, és ben sabut que l’èxit deu tant al geni com a la constància. En la revista que tenen a les seues mans poden constatar-ho en resseguir la trajectòria del golfista Sergio García, fixe durant més d’una dècada del top ten mundial; o les de Noemí Barberà i Eloy Moreno, que es consoliden any rere any en el món de l’art i la literatura. Però també i especialment en activitats col·lectives que han assolit ja una dimensió extraordinària, com la Passió de Borriol o les Jornades Culturals de la Plana de l’Arc, que han celebrat aquest any, respectivament, el seu 40è i 20è aniversari. En aquesta revista trobaran aquestes i moltes altres coses, com estudis del “molí vell” o del cant valencià a Borriol, una posada al dia dels treballs a la moreria, vells cantars, memòries i tradicions de la nostra vila o un comiat, el de Malagana, que ens resulta especialment emotiu a la redacció de La Botalària. La situació social i econòmica del nostre poble segueix sent terrible. El vaixell continua navegant per aigües agitades i, si bé marcar el rumb és essencial per sortir-se’n, arribar a l’illa no serà gens fàcil. Ara bé, si ens ensenyen alguna cosa projectes com els de la Passió i les Jornades és que tot és possible si som capaços de marcar objectius comuns i de treballar plegats per assolir-los. I per decidir què volem ser, caldrà començar per tenir clar què som i d’on venim. Això és el que ha pretès Henri Bouché amb el seu curiós i espabilat Belesbàs, que ens ensenya un Borriol nascut de la mescla i de la hibriditat (com mostra també l’estudi dels seus cognoms), i que quan ha mostrat la seua grandesa ha estat quan ha sigut capaç d’acollir i fer seus als qui venien de fóra. La història personal d’Àngel Montero n’és bona prova. En un moment en què milers d’éssers humans que fugen de l’horror i de la misèria piquen a la nostra porta, està bé recordar que el futur s’ha guanyat sempre aprenent de la radical heterogeneïtat que sempre ens envolta.