Ser esclava y mujer. Trabajo y familia en Cuba durante la primera mitad del siglo XIX.
Visualitza/
Metadades
Mostra el registre complet de l'elementcomunitat-uji-handle:10234/158176
comunitat-uji-handle2:10234/71324
comunitat-uji-handle3:10234/97644
comunitat-uji-handle4:
TFG-TFMAquest recurs és restringit
Metadades
Títol
Ser esclava y mujer. Trabajo y familia en Cuba durante la primera mitad del siglo XIX.Autoria
Tutor/Supervisor; Universitat.Departament
Balboa Navarro, Imilcy; Universitat Jaume I. Departament d'Història, Geografia i ArtData de publicació
2017-07-18Editor
Universitat Jaume IResum
In our work we approach the study of slavery and its social consequences from a particular plot: women. In a system where the individuals subject to coercive work became commodities and lost their identity, women were ... [+]
In our work we approach the study of slavery and its social consequences from a particular plot: women. In a system where the individuals subject to coercive work became commodities and lost their identity, women were subjected to a double labor exploitation and gender.
What did it mean to be a slave and a woman at the same time? To answer this question, we begin by considering the differences between rural slavery - in plantations - and urban slavery, in order to examine the more common “own” trades of women practiced by female slaves in the cities, the supposed virtues they should have And tacks (“defects”). Being a commodity that was advertised as such, the qualities were highlighted. Therefore, in order to protect the comparators, the mechanism of redhibitors was established where they could claim the seller / landlord for the “defects” of the “goods” purchased.
Also, we try to see women not only as a worker, but also in the family. In the historiography the thesis had prevailed that the conditions of life and work, especially in the mills, were a block for the establishment of familiar relations. And while it is true that the conditions of the wits and the high number of male slaves distorted sexuality and contributed as an image that of promiscuous, lascivious sluts, sodomites and sensual women. It is not less that the masters promoted the marriages as a mechanism of control and prize, where the loyalty and the discipline were assured. But above all, as the most recent studies suggest, the slave family cannot be seen from the perspective of Europeans and by extension of masters. For the slaves recreated a whole network of ties that went beyond marriage and understood from consanguinity, their condition of free or not, belonging to an ethnic group in their native place and in general to the intention of protecting themselves between equals.
In short, we want to reflect the double exploitation to which the slaves were subjected: both from the point of view of their condition and from the gender perspective: what it meant to be a slave and a woman in Cuba during the first half of XIX. [-]
En el nostre treball ens apropem a l'estudi de l'esclavitud i les seves conseqüències socials des d'una parcel·la en particular: les dones. En un sistema on els individus subjectes al treball coactiu es convertien ... [+]
En el nostre treball ens apropem a l'estudi de l'esclavitud i les seves conseqüències socials des d'una parcel·la en particular: les dones. En un sistema on els individus subjectes al treball coactiu es convertien en mercaderia i perdien la seva identitat, les dones quedaven sotmeses a una doble explotació laboral i de gènere.
Què significava ser esclava i dona al propi temps? Per respondre aquest interrogant partim de considerar les diferències entre la esclavitud rural -en les plantacions- i l'esclavitud urbana, per examinar els oficis més comuns “propis” de dones que van ser practicats per les esclaves a les ciutats, les suposades virtuts que havien de tenir i les tatxes ( “defectes”). Com que és una mercaderia que s'anunciava com a tal, es ressaltaven les qualitats. Per això, per protegir els comparadors es va establir el mecanisme de les redhibitorias on podien reclamar al venedor / llogater pels “defectes” de la “mercadería” adquirida.
Així mateix, tractem de veure la dona no només com a treballadora, sinó també en l'àmbit familiar. A la historiografia havia primat la tesi de que les condicions de vida i treball, sobretot en els enginys, eren una trava per a l'establiment de relacions familiars. I si bé és cert que les condicions dels enginys, i l'alt nombre d'esclaus homes van distorsionar la sexualitat i van aportar com a imatge la d'esclaus promiscus, lascius, sodomites i dones sensuals. No ho és menys que els amos van promoure els matrimonis com un mecanisme de control i premi, on s'asseguraven la lleialtat i la disciplina. Però sobretot, com apunten els estudis més recents, la família esclava no pot ser vista des de l'òptica dels europeus i per extensió dels amos. Doncs els esclaus van recrear tota una xarxa de llaços que anaven més enllà del matrimoni i comprenien des de la consanguinitat, la seva condició de lliure o no, la pertinença a una ètnia en el seu lloc natal i en general a la intenció de protegir-entre iguals.
En suma, volem reflectir la doble explotació a la qual eren sotmeses les esclaves: tant des del punt de vista de la seva condició, com des de la perspectiva de gènere: què significava ser esclava i dona a Cuba durant la primera meitat del segle XIX. [-]
En nuestro trabajo nos acercarnos al estudio de la esclavitud y sus consecuencias sociales desde una parcela en particular: las mujeres. En un sistema donde los individuos sujetos al trabajo coactivo se convertían en ... [+]
En nuestro trabajo nos acercarnos al estudio de la esclavitud y sus consecuencias sociales desde una parcela en particular: las mujeres. En un sistema donde los individuos sujetos al trabajo coactivo se convertían en mercancía y perdían su identidad, las mujeres quedaban sometidas a una doble explotación laboral y de género.
¿Qué significaba ser esclava y mujer al propio tiempo? Para responder este interrogante partimos de considerar las diferencias entre la esclavitud rural -en las plantaciones- y la esclavitud urbana, para examinar los oficios más comunes “propios” de mujeres que fueron practicados por las esclavas en las ciudades, las supuestas virtudes que debían tener y las tachas (“defectos”). Al ser una mercancía que se anunciaba como tal, se resaltaban las cualidades. Por ello, para proteger a los comparadores se estableció el mecanismo de las redhibitorias donde podían reclamar al vendedor /alquilador por los “defectos” de la “mercancía” adquirida.
Asimismo, tratamos de ver a la mujer no solo como trabajadora, sino también en el ámbito familiar. En la historiografía había primado la tesis de que las condiciones de vida y trabajo, sobre todo en los ingenios, eran una traba para el establecimiento de relaciones familiares. Y si bien es cierto que las condiciones de los ingenios, y el alto número de esclavos varones distorsionaron la sexualidad y aportaron como imagen la de esclavos promiscuos, lascivos, sodomitas y mujeres sensuales. No lo es menos que los amos promovieron los matrimonios como un mecanismo de control y premio, donde se aseguraban la lealtad y la disciplina. Pero sobre todo, como apuntan los estudios más recientes, la familia esclava no puede ser vista desde la óptica de los europeos y por extensión de los amos. Pues los esclavos recrearon toda una red de lazos que iban más allá del matrimonio y comprendían desde la consanguinidad, su condición de libre o no, la pertenencia a una etnia en su lugar natal y en general a la intención de protegerse entre iguales.
En suma, queremos reflejar la doble explotación a la que eran sometidas las esclavas: tanto desde el punto de vista de su condición, como desde la perspectiva de género: qué significaba ser esclava y mujer en Cuba durante la primera mitad del siglo XIX. [-]
Paraules clau / Matèries
Descripció
Treball Final de Grau en Història i Patrimoni
Tipus de document
info:eu-repo/semantics/bachelorThesisDrets d'accés
http://rightsstatements.org/vocab/CNE/1.0/
info:eu-repo/semantics/restrictedAccess
info:eu-repo/semantics/restrictedAccess