La lluita de les dones per aconseguir l’espai públic a Espanya : del Sexenni democràtic a la Segona República
Visualitza/
Metadades
Mostra el registre complet de l'elementcomunitat-uji-handle:10234/158176
comunitat-uji-handle2:10234/71324
comunitat-uji-handle3:10234/97644
comunitat-uji-handle4:
TFG-TFMMetadades
Títol
La lluita de les dones per aconseguir l’espai públic a Espanya : del Sexenni democràtic a la Segona RepúblicaAutoria
Tutor/Supervisor
Monlleó Peris, RosaTutor/Supervisor; Universitat.Departament
Universitat Jaume I. Departament d'Història, Geografia i ArtData de publicació
2016-09-28Editor
Universitat Jaume IResum
Les dones espanyoles, de la mateixa manera com ho havien fet les altres dones europees,
també lluitaren durant els segles XIX i XX per aconseguir la igualtat amb els homes i per
introduir-se en l’espai públic, espai ... [+]
Les dones espanyoles, de la mateixa manera com ho havien fet les altres dones europees,
també lluitaren durant els segles XIX i XX per aconseguir la igualtat amb els homes i per
introduir-se en l’espai públic, espai que, en principi, tenien vetat. De manera que el
feminisme espanyol es trobà actiu durant aquests dos segles; i no només centrà els seus
esforços en la lluita sufragista, sinó que també dirigí les seues demandes cap a altres
qüestions socials igualment importants. Els tres aspectes fonamentals de la lluita
feminista espanyola foren el sufragi, l’educació i el treball.
La lluita pel vot de les dones començà en el Sexenni Democràtic i es regulà legalment per
primera vegada durant la Dictadura de Primo de Rivera, encara que només s’inclogué a
una part de les dones en el cens electoral. Tanmateix, s’havia establert un precedent que
possibilità que en la Segona República s’atorgara el vot universal per a les dones amb les
mateixes condicions que els homes, tot després d’un llarg debat en el qual Clara
Campoamor fou la gran protagonista i la defensora acèrrima del vot femení.
Pel que respecta a l’educació femenina, també els debats al seu voltant s’iniciaren a mitat
del segle XIX. La Llei Moyano de 1957 fou el primer intent per escolaritzar
obligatòriament a totes les xiquetes, però la seua escassa efectivitat provocà que durant el
Sexenni Democràtic i la Restauració es demanaren més mesures. Finalment, la Segona
República amplià els horitzons de l’educació femenina, que bevia directament dels ideals
krausistes i l’Escola Lliure d’Ensenyament, i donà accés a les dones a tots els nivells
educatius.
I finalment, també la regularització del treball assalariat de les dones, que
progressivament s’anaven incorporant al món laboral en condicions precàries, suposà una
dura pugna que finalment produí els seus fruits. Durant la Restauració s’aprovaren les
primeres lleis per assegurar el benestar de les treballadores, amb una especial atenció cap
a les mares. En la Segona República es redactaren noves lleis per normalitzar les
condicions laborals i s’establí un Segur de Maternitat, pioner a nivell internacional.
Per tant, després de durs anys de lluita, per fi les dones aconseguiren parcel·les d’igualtat
i llibertat. [-]
Paraules clau / Matèries
Grau en Història i Patrimoni | Grado en Historia y Patrimonio | Bachelor's Degree in History and Heritage | Feminismo | Mujeres | Mujeres en la política | Sexenio democrático,1868-1874 | Sufragio femenino | Sexenni democràtic, Espanya, 1868-1874 | Dones | Història | Feminisme | Dones en la política | Sufragi
Descripció
Treball Final de Grau en Història i Patrimoni. Codi: HP1036. Curs: 2015/2016
Tipus de document
info:eu-repo/semantics/bachelorThesisDrets d'accés
info:eu-repo/semantics/openAccess
Apareix a les col.leccions
Els següents fitxers sobre la llicència estan associats a aquest element: