La imatge aristotèlica del paralític i la malaltia de la voluntat al poema 74 d’Ausiàs March

Abstract

El símil de la segona cobla de la cançó 74 d’Ausiàs March s’articula al voltant d’un mot agrest i poc poètic: «paralític». Dues obres de divulgació aristotèlica del dos-cents, la Summa Alexandrinorum i la Sententia libri Ethicorum de Tomàs d’Aquino, també empren «paralític» en el mateix context, a saber, per a referir-se a l’incontinent, és a dir, a qui pateix la malaltia de la voluntat. L’objectiu d’aquestes línies és mostrar la relació conceptual entre el poema 74 i aquests dos textos basats en l’Ètica nicomaquea d’Aristòtil.

The paralysis metaphor is crucial to the understanding of the second stanza of March’s poem 74. Two 13th century works, essential for the dissemination of Aristotle’s thought, namely, the Summa Alexandrinorum and Aquinas’s Sententia libri Ethicorum, use the metaphor to adress the same moral issue: the akrasia or weakness of the will. This paper will examine the relationship between poem 74 and those two Aristotelian works.