Kultur, vol.2, núm. 4, any 2015

MEMÒRIA, POLÍTICA I CIUTADANIA: TENSIONS ENTRE MEMÒRIES INSTITUCIONALS I MEMÒRIES INSTITUENTS

DOI: http://dx.doi.org/10.6035/Kult-ur.2015.2.4

ISSN: 2386-5458

web de la revista

kult-ur, una revista dedicada a reflexionar sobre la cultura de la ciutat, aborda en aquest volum la relació entre memòria, política i ciutadania considerant que les polítiques anamnètiques s'exerceixen en la coexistència a la ciutat. És a dir, les polítiques de la memòria s'emplacen originàriament en l'existència conciutadana, que es diferencia de la manera imperial d'exercir el domini polític. La memòria s'exerceix en aquest emplaçament ciutadà fonamental que és la ciutat, i per això Hannah Arendt defineix a la polis com «una mena de record organitzat» (2003: 220). La memòria, en ser fugaç i passatgera, necessita d'espais institucionals consolidats perquè duri més enllà de l'acte de la seva execució, i en aquest espai estable els actors polítics que l'exerceixen poden ser vistos i escoltats en públic. Però també fer memòria implica abordar el passat des de «l'instant d'un perill» (Benjamin, 2008: 307), revelant les seves zones fosques i lluitant contra els que volen imposar que els morts, morts estan (Reyes Mate, 2009: 115). [...] Els diferents treballs que integren aquest volum busquen entaular noves discussions sobre la relació entre memòria, política i ciutadania. En concret, aborda les tensions que es produeixen entre els processos d'institucionalització i les polèmiques en la construcció de la memòria a l'Argentina i Espanya. [...]

Guillermo Pereyra, Coord. Àgora

ÍNDEX

- Número complet


ACRÒPOLI


1. Editorial. Paco Marco. p. 9-18


ÀGORA


2. Vol. 2. No 4. Memoria, política y ciudadanía. Tensiones entre memorias institucionales y memorias instituyentes. Guillermo Pereyra. p. 21-28

3.Testimonios en democracia: el Juicio a las Juntas Militares en Argentina. Claudia Bacci. p. 29-50

4. Materialidad y simbolización: Baldosas por la Memoria, una marca territorial en el espacio urbano cotidiano.. Cristina Ines Bettanin, Laura Schenquer. p. 51-68

5. Políticas del montaje. Imagen y memoria en la Argentina. Luis Ignacio García. p. 69-88

6. Memoria de la prisión de mujeres de les Corts. Un balance (2006-2014) Fernando Hernández Holgado. p. 89-112

7. Nunca más: experiencia colectiva y legado argentino de la memoria. Alejandro Kaufman. p. 113-126

8. Historia y memoria histórica: un análisis para el debate. Pelai Pagès i Blanch. p. 127-148

9. El Monumento de los Mártires de la Libertad de Alicante: una disputa entre memoria y olvido. José Miguel Santacreu Soler. p. 149-158

10. Las Madres de Plaza de Mayo en el amanecer de la democracia: sobre la reafirmación de la exigencia de “aparición con vida”. María Virginia Morales. p. 159-176


EXTRAMURS


11. Comunicación educativa y cultura política en el Movimiento 15-M. Aproximación teórica y reflexiones preliminares en torno a un estudio etnográfico. Ángel Barbas Coslado. p. 179-192

12. Paralelismo hipotético entre planificación urbana y gestión de las lenguas: el caso de la ciudad de Maroua en Camerún. Zacharie Hatolong Boho. p. 193-214


STOA


13. Conversaciones con Omar Rincón. Varios autores. p. 217-234


BIBLOS


14. Des de baix, a través dels pobles. Vicent Grau Reig. p. 237-244

15. Dolerse, que siempre es escribir de otra manera. Ana Paula Félix, Luis Gómez Negrete. p. 245-248