El disseny d'activitats d'aprenentatge en l'educació superior: el marc de Selander

Abstract

Les noves tecnologies s'han instal·lat en el món geopolític per quedar-s'hi una bona temporada. Davant d'aquest escenari, la universitat no n'és aliena i, per això, les ha incorporades en virtut de la seua funció d'avantguarda. Ara bé, el canvi tecnològic cal sustentar-se en una reformulació del model pedagògic si vol ser, d'alguna forma o altra, eficaç. La utilització de manuals o apunts universitaris ha quedat obsoleta en l'instant que Internet va canviar les circumstàncies amb què ens comuniquem i consumim. La «usabilitat» de les noves ferramentes multimèdia urgeix d'activitats que canvien els paradigmes de «l'aprenentatge», el «coneixement» i la «identitat». Staffan Selander, professor de didàctica noruec, ens proposa un marc per a dissenyar tasques de creació d'artefactes a partir de la metamorfosi i no sols la reproducció d'informació. Un marc on el currículum passe de ser «predefinit» a «construïble», on s'emfasitze els processos de comunicació i el rol dels ginys i on es salpe, com en un videojoc, des de l'interrogant referent al «què» aprendre i «com» fer-ho. És per tant, una aposta per canviar el paper de professors, alumnes i avaluació com una forma de promoure l'aprenentatge al llarg de la vida, així com la ciutadania crítica que necessita el segle XXI.