L’assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, o El Castellar (Òrrius, Maresme)

Abstract

El petit assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, d’unes 0,3 ha de superfície, està situat en un dels punts més elevats de la serralada litoral catalana, amb un control visual excepcional sobre la circulació pel corredor del Vallès. Per la seva topografia, té també unes condicions defensives excel·lents. Després d’una etapa d’ocupació que remunta com a mínim al segle IV aC, les característiques de la qual romanen gairebé del tot desconegudes, en el decurs del segle III aC s’hi va bastir una muralla que tancava el cim de l’elevació i que presenta trets morfològics que fan pensar en les muralles púniques de caixons. El lloc fou abandonat en la primera meitat del segle II aC, possiblement molt a principi d’aquesta centúria, arran de la repressió de la insurrecció dels pobles ibèrics dels anys 197-195 aC.

Le petit site ibérique du Turó Gros de Céllecs, de quelque 0,3 ha de superficie, est situé sur un des points les plus élevés de la chaine littorale catalane. Cette situation est privilégiée pour le contrôle visuel sur la circulation à travers le couloir du Vallès. Les conditions topographiques du site sont en plus excellentes du point de vue défensif. Après une période d’occupation remontant au moins au IVe siècle av. J.-C., dont les caractéristiques restent méconnues, au cours du IIIe siècle av. J.-C. on a encerclé le sommet de l’élévation avec une enceinte dont certains traits morphologiques se rapportent aux murailles puniques à caissons. Le site fut abandonné durant la première moitié du IIe siècle av. J.-C., peutêtre vers le début du siècle à cause de la répression de la révolte des peuples ibères de 197-195 av. J.-C.