El jardí de les senderes que es bifurquen: notes sobre els límits entre la cultura científica i les humanitats

Abstract

L’activitat científica constitueix un dels fonaments històrics i sociològics de les societats postindustrials. Per aquesta raó, els científics pretenen posseir un llenguatge autònom, dissociat tant del llenguatge ordinari com del de la creació literària. Tanmateix, hi ha força arguments epistèmics (v.g. la crisi dels valors de veritat), textuals (v.g. el recurs a la metaforització) i pragmàtics (v.g. la confusió entre explicar i persuadir) que suggereixen la confluència de la cultura científica i les humanitats.

Scientific activity is one of the historical and sociological foundations of the postindustrial societies That is why scientists claim to own an objective, transparent and autonomous language which is detached from ordinary speech as well as from literary language. However, there are many epistemical arguments (i.e., the crisis of truth values), textual arguments (the metaphorical means) and pragmatic ones (confusion between explanation and persuasion) that suggest the confluence of scientific culture and the humanities.