La política de la misèria. L’estraperlo al País Valencià

Abstract

El franquisme va imposar un tipus de política econòmica que no varià gaire en vint anys. Es tractava de l’autarquia que, per extensió, imposava un sistema de distribució basat en paràmetres interventors en perjudici del normal comportament del mercat, com a conseqüència va sorgir un mercat negre, anomenat estraperlo, que funcionà de manera paral•lela al mercat oficial. Aquesta situació comportà una resposta del règim ajustada al seu tarannà: la repressió; però el volum de l’estraperlo arribà a tal magnitud que tothom acudia al mercat negre ja fóra per a enriquir-se o com a últim recurs davant la falta d’aprovisionament del mercat oficial. Mentrestant, el franquisme arribà a tals extrems de corrupció que ni tan sols amb les seues proclames pomposes podia ocultar que un bon nombre dels seus addictes era participant del mercat il•lícit, mentre la fam, la misèria i la necessitat es convertí en la veritable bandera d’Espanya.

Francoism imposed a type of economic policy that did not change very much in twenty years. It consisted of autarky, which, by extension, imposed a distribution system based on interventionist parameters damaging normal market behaviour. As a result, a black market, known as estraperlo, emerged, operating alongside the official market. This situation led to a response from the regime in accordance with its nature – repression – but the black market reached such a size in terms of volume that everyone went to it, either to get rich or as a last resort when the official market failed to provide supplies. Meanwhile, Francoism reached such extremes of corruption that not even its pompous proclamations could hide the fact that a good number of its supporters were taking part in the illicit market, while hunger, poverty and need became the true standard of Spain.