Tu dius "vaig entrar", jo dic "entrí". El perfet català: variable dialectal, variable funcional

Abstract

L' article se centra en l'estudi d'una variable sociolingüística amb dues variants o realitzacions alternatives (perfet simple/perfet perifràstic), tot analitzant la seua distribució dialectal i funcional, així com l'origen de la forma perifràstica. La variació diatòpica redueix la forma simple oral pràcticament a les comarques del valencià central. El fet que el catalanoparlant dispose de dues alternatives per a l'expressió d'un mateix valor temo-aspectual, propicia una especialització dels àmbits d'ús, amb un comportament diferencial pel que fa a les formes verbals «de persona» (vinguí, vingueres) i a les «de no persona» (vingué) en les formes de persona, i particularment en la primera, és més forta la tendència a la substitució del simple pel perifràstic. Es tracta d'un canvi lingüístic complex i suggestiu que es troba ara mateix en realització.

This paper centers on the study of a sociolinguistic variable (alternative variants: «simple perfect» / «periphrastic perfect») and its dialectal / functional distribution, as well as the origin of the latter in Catalan linguistic history. Its geographical distribution reduces the usage of oral «simple perfect» to somes zones, mainly in the center of the Valencian Country. Speakers can try between both alternatives, and so each of them displays a functional specialization (simple perfect remainnig mainly in literary registers). Furthermore, first and second person forms of the «simple perfect» paradigm are more given to disappear: This is a suggestive case of linguistic change in progress nowadays