Els espais socials rurals com a objecte de reflexions, intervencions i disputes

Abstract

El presente monográfico se propone discutir sobre las reconfiguraciones materiales, políticas, sociales, culturales y simbólicas de los espacios rurales actuales, en el marco de las tendencias homogeneizantes del capital y las políticas neoliberales.

Nuestra intención ha sido la de convocar a investigadores de distintas disciplinas desde las que se discutan las visiones que dicotomizan la vida social de los campos, la cosifican y esencializan y muestren, en cambio, las múltiples relaciones sociales que ligan campo y ciudad.

Retomamos en este sentido la pregunta que en nuestros años iniciales de formación realizaban el antropólogo argentino Hugo Ratier y nuestra maestra María Rosa Neufeld, cuando nos planteaban que campo y ciudad no constituyen entidades claramente delimitadas, contrapuestas y excluyentes y nos invitaban a indagar acerca de cuánto de lo urbano está presente en la vida rural y viceversa. «¿Cuántas ruralidades conocen?». Insistían: «Lo rural debe ser explicado». Nos interpelaban para que advirtiéramos que se trata de realidades históricas cambiantes, tanto en sí mismas como en sus interrelaciones. Pueden parecer obvias estas afirmaciones pero recogemos esta apelación a explicar siempre social e históricamente la manera en que se configuran complejamente las vidas rurales y no considerar lo que allí encontramos como simples rémoras o anticipaciones del futuro.

Los trabajos que aquí se reúnen, permiten, justamente, discutir con visiones ahistóricas y esencializadoras, y muestran la complejidad de procesos que poco tienen que ver con versiones que aún se multiplican. Nos referimos por un lado a aquéllas cargadas de cierto fatalismo demográfico, social y cultural, que asume la desaparición de los poblados rurales como parte de un inevitable desarrollo evolucionista, sin cuestionar el porqué y que ignoran los movimientos existentes, las formas de producción materiales y simbólicas que se redefinen, las resistencias, reapropiaciones y reconfiguración identitaria de la gente del campo. Los trabajos que presentamos también discuten con las visiones románticas y esperanzadoras que proponen la vuelta al campo, a la naturaleza, a una vida benigna, reparadora, que invisibiliza las relaciones de poder y la explotación de los trabajadores rurales (con o sin tierra), que parecen diluirse en el paisaje.

El present monogràfic es proposa discutir sobre les reconfiguracions materials, polítiques, socials, culturals i simbòliques dels espais rurals actuals, en el marc de les tendències homogeneïtzants del capital i les polítiques neoliberals.

La nostra intenció ha sigut convocar investigadors de diferents disciplines des de les quals es discuteixen les visions que dicotomitzen la vida social dels camps, la cosifiquen i esencialitzen i mostren, en canvi, les múltiples relacions socials que lliguen camp i ciutat.

Reprenem en aquest sentit la pregunta que en els nostres anys inicials de formació realitzaven l’antropòleg argentí Hugo Ratier i la nostra mestra Maria Rosa Neufeld, quan ens plantejaven que camp i ciutat no constitueixen entitats clarament delimitades, contraposades i excloents i ens convidaven a indagar sobre quant del que és urbà està present en la vida rural i viceversa. «Quantes ruralitats coneixen?». Insistien: «El rural ha de ser explicat». Ens interpel·laven perquè advertirem que es tracta de realitats històriques canviants, tant en si mateixes com en les seves interrelacions. Poden semblar òbvies aquestes afirmacions però recollim aquesta apel·lació a explicar sempre social i històricament la manera en què es configuren complexament les vides rurals i no considerar el que hi trobem com a simples rèmores o anticipacions del futur. Els treballs que aquí es reuneixen, permeten, justament, discutir amb visions ahistòriques i esencialitzadores, i mostren la complexitat de processos que poc tenen a veure amb versions que encara es multipliquen. Ens referim d’una banda a aquelles carregades de cert fatalisme demogràfic, social i cultural, que assumeix la desaparició dels poblats rurals com a part d’un inevitable desenvolupament evolucionista, sense qüestionar el perquè i que ignoren els moviments existents, les formes de producció materials i simbòliques que es redefineixen, les resistències, reapropiacions i reconfiguració identitària de la gent del camp. Els treballs que presentem també discuteixen amb les visions romàntiques i esperançadores que proposen la volta al camp, a la natura, a una vida benigna, reparadora, que invisibilitza les relacions de poder i l’explotació dels treballadors rurals (amb o sense terra), que semblen diluir-se en el paisatge.