L’anteposició i la posposició de l’adjectiu qualificatiu en el corpus comparable COVALT

Abstract

The Catalan language, and Romance languages in general, show a preference for postnominal qualifier adjectives. This tendency seems to be less dominant in literary texts, although empirical studies using relatively large corpora, a million words or more, are rare. The objective of this work is to determine how often postnominal qualifier adjectives appear in the comparable corpus of covalt. This analysis was carried out taking into account the various combinations of the adjective and the noun in the nominal phrase, along with some possible modifiers of the syntagma (genitival contruction using ‘de’, defining and non-defining relative clauses with ‘que’). The results show postnominal adjectives occur in over 50% of cases, compared to prenominal positions. Depending on contextual elements, this percentage presents some differences. The least significant differences appear in forms ending with an exclamation point when the noun-adjective structure is followed by defining or non-defining clauses, and especially in genitival contructions

La llengua catalana i les llengües romàniques en general tenen la tendència a utilitzar l’adjectiu qualificatiu posposat al nom. Suposadament, aquesta tendència apareix més mitigada en el cas dels textos literaris. Tanmateix, no existeixen estudis empírics amb corpus de més d’un milió de paraules. L’objectiu d’aquest treball és determinar el grau d’anteposició i posposició de l’adjectiu qualificatiu en el corpus comparable de covalt. Aquesta anàlisi es realitza tenint en compte les diverses combinacions de l’adjectiu i el nom en el sintagma nominal, juntament amb alguns possibles modificadors del sintagma (complement del nom, oracions subordinades adjectives especificatives i explicatives introduïdes per que). Els resultats demostren un percentatge d’ús de la forma posposada respecte a la anteposada de més del 50%. Depenent de determinats elements contextuals, aquest percentatge presenta certes diferències. Les diferències menors apareixen en les formes que finalitzen amb el signe d’admiració i quan aquesta estructura es troba seguida d’oracions explicatives o especificatives i especialment del complement del nom, introduït per la preposició de.