Otto Bauer et la question des nationalités

Abstract

Le texte se propose d'expliciter la définition de la nation proposée par Otto Bauer dans La question des nationalités (1907) . Il s'agit de partir du concept de caractère national pour remonter à celui de «communauté de destin». Ce dernier, pensé dans le cadre de la conception matérialiste de !'historie développée par Marx, désigne l'interaction constante, la communication directe et indirecte des co-nationaux. La nation n'est pos d'abord l'État ou un territoire économique donné, mais une interaction permanente médiatisée par des «bien culturels». Cette proposition constitue un enrichissement de la conception marxiste de l'histoire; elle y intègre les facteurs culturels et psychiques souvent éludés. Elle les prenden charge sans jamais les laisser s'autonomiser en lecture culturaliste ou psychologique de l' histoire.

This text aims at explaining the way Otto Bauer defines nation in The question of nationalities. He starts from the concept of national character and traces back to the concept of common destiny. The latter conceived within Marx's materialistic theory of history, expresses the constant interaction, the direct and indirect communication of co-nationals. Nation is not only the state or a given economic territory, but a permanent interaction mediated by «cultural possessions». This proposition constitutes an enrichment of the marxist theory of history in which are integrated cultural and psychic factors often not token into account. They are never treated asan abstraction, as is the case of a cultural or psychological reading of history.

Aquest text es propasa explicitar la definició de la nació propasada per Otto Bauer a La qüestió de les nacionalitats (1907). Es tracta de partir del concepte de caràcter nacional per a arribar al de "comunitat de destí". Aquest darrer, plantejat dins el marc de la concepció materialista de la història desenvolupada per Marx, designa la interacció constant, la comunicació directa i indirecta deil co-nacionals. La nació no és per principi l'Estat o un territori econòmic determinat, sinó una interacció permanent mediatitzada pels "béns culturals". Aquesta proposta constitueix un enriquiment de la concepció marxista de la història; integra els factors culturals i psicològics molt a sovint evadits. Els presta atenció sense deixar-los fer-se autonòms des d'una lectura culturalista o psicologica de la història.