Show simple item record

dc.contributor.authorAramini, Aurélien
dc.date.accessioned2018-11-29T08:30:30Z
dc.date.available2018-11-29T08:30:30Z
dc.date.issued2018
dc.identifier.citationARAMINI, Aurélien. La nation républicaine au-delà des langues premières. Millars. Espai i Història, 2018, vol. 26, no 44, p. 97-124ca_CA
dc.identifier.issn1132-9823
dc.identifier.issn2340-4809
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10234/177756
dc.description.abstractAvec la Révolution française et sa politique de la langue, s'est posée de manière radicale la question des relations qu'entretiennent «langue» et « nation ». Cet article repère dans la mutation des discours français sur les « langues premières » de la Restauration à l'avènement de la Troisième République l'émergence d'une pensée républicaine de la nation pour laquelle l'appartenance politique n'est plus ordonnée a l'enquête ethnolinguistique. Dans les discours sur les «langues premières » de la Restauration à la Troisième République se lit une dynamique de rupture quant à la conception du lien entre communauté politique et langues premières : si des auteurs tels que Nodier ou Michelet trouvaient dans les langues des pères (les « patois ») ou dans celles des supposés ancêtres indo-européens les sources d'une régénération politique, la cité moderne qui s'esquisse en creux dans La Cité antique de Fustel et l'identité nationale que défend Renan contre Strauss ne plongent leurs racines ni dans l'antiquité indo-européenne ni dans les profondeurs du terroir dialectal. Se dessine alors une certaine conception de la nation pour laquelle ne fait plus sens l'ancrage dans les mondes humains sédimentés dans les langues premières.ca_CA
dc.description.abstractWith the advent of the French Revolution and its politics of language, people began to radically question the relationships between "language" and "nation" This article identifies the emergence of a republican conception of the nation within the transformation of the French discourse on "first languages" from the Bourbon Restoration to the ascension of the Third Republic, in which political affiliations are no longer tied to ethnolinguistic enquiries. In the discourse during the period between the Bourbon Restoration and the Third Republic, one can glimpse a rupture of the tie between the ideas of political community and first languages: if authors such as Nodier or Michelet saw the languages of fathers ("patois") or those of supposed lndo-European ancestors as the sources of a political regeneration, the modern city which is sketched in hollow in The ancient City of Fustel and the national identity that Renan defended to Strauss find their roots neither in lndo-European antiquity nor in the depths of dialectical territories. We find, then, a certain conception of the nation for which an entrenchment in first languages sedimented in human worlds no longer makes sense.ca_CA
dc.description.abstractAmb la Revolució Francesa i la seva política lingüística va sorgir radicalment la qüestió de la relació que s'estableix entre "llenguatge" i "nació" . Aquest article es centra en la mutació del discurs francès sobre les "llengües primeres" de la Restauració durant l'adveniment de la Tercera República amb el sorgiment del pensament republicà de la nació per al que la filiació política no es fonamenta des d'un plantejament etnolingüístic. Als discursos sobre les "llengües primeres" de la Restauració de la Tercera República es llegeix una ruptura dinàmica en el disseny de l'enllaç;: entre la comunitat política i els primers idiomes: si autors com Nodier o Michelet trobaven en les llengües deis pares (el "patois") o en les deis suposats avantpassats indoeuropeus les fonts d'una regeneració política, la ciutat moderna llurs diferencies amb la ciutat antiga queden esbossades a La Ciutat antiga de Fustel i la identitat nacional que Renan defensa front a Strauss no enfonsen els seus arrels en l'antiguitat indoeuropea ni en les profunditats del dialecte local. A partir d'ací es dibuixa una certa concepció de la nació per als que ja no té sentit la fixació sobre els mons humans sedimentats en les llengües primeres.ca_CA
dc.format.extent27 p.ca_CA
dc.format.mimetypeapplication/pdfca_CA
dc.language.isofraca_CA
dc.publisherPublicacions de la Universitat Jaume Ica_CA
dc.relation.isPartOfMillars: Espai i historia, 2018, vol. 44, núm. 1ca_CA
dc.rightsAtribución-CompartirIgual 4.0 Internacional*
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/*
dc.subjectlangueca_CA
dc.subjectpatoisca_CA
dc.subjectnationca_CA
dc.subjectindo-européenca_CA
dc.subjectrépubliqueca_CA
dc.subjectlanguageca_CA
dc.subjectnationca_CA
dc.subjectIndo-Europeanca_CA
dc.subjectrepublicca_CA
dc.subjectllenguaca_CA
dc.subjectnacióca_CA
dc.subjectindoeuropeaca_CA
dc.subjectrepúblicaca_CA
dc.titleLa nation républicaine au-delà des langues premièresca_CA
dc.title.alternativeLa nation républicaine au-delà des langues premièresca_CA
dc.title.alternativeLa nació republicana més enllà de les primeres llengüesca_CA
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/articleca_CA
dc.identifier.doihttp://http//dx.doi.org/10.6035/Millars.2018.44.5
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccessca_CA
dc.relation.publisherVersionhttp://www.e-revistes.uji.es/index.php/millars/article/view/3440ca_CA


Files in this item

Thumbnail
Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Atribución-CompartirIgual 4.0 Internacional
Except where otherwise noted, this item's license is described as Atribución-CompartirIgual 4.0 Internacional