La Crisi del Tardocapitalisme i el seu Reflex al Cinema

Abstract

La nostra societat està immersa en l'actualitat en una crisi que va començar fa dècades, quan l’economia capitalista occidental va entrar en l’etapa coneguda com a tardocapitalisme. Aquesta crisi social, econòmica i política, com tots els canvis en la societat, té un reflex en el cinema. En conseqüència, en aquest treball tractem d’analitzar les repercussions que els canvis productius, ideològics i socials han tingut en el cinema i com aquest ha influït al mateix temps en l’evolució de la societat. Podrem veure com el cinema comercial americà des dels anys 70 ha evolucionat de ser un cinema molt crític i atent als canvis de la societat del moment a un cinema d'evasió, nostàlgic de temps passats i distanciat dels temes d'actualitat, que o bé hi són tractats de forma banalitzada o són ignorats.

Nowadays, our society is immersed in a crisis that began decades ago, when the Western capitalist economy underwent series of changes which culminated in the stage that is now known as late capitalism. This social, economic and political crisis, like all the changes in society, has its reflection in the cinema of said period. Therefore, in this work/paper we will try to analyse the consequences that the social changes of the last decades have had in the cinema and how, at the same time, this has influenced in the evolution of society. We will be able to see how the American commercial cinema since the decade of the 70s has evolved from being a type of cinema very critic and attentive to the changes of the society it was immersed to an evasion cinema, nostalgic of past times and distant from current subjects, which are either dealt with in a banal way or are ignored.