Show simple item record

dc.contributor.authorMartínez Carrasco, Robert
dc.contributor.authorFrasquet Porta, Lourdes
dc.date.accessioned2018-02-05T10:55:28Z
dc.date.available2018-02-05T10:55:28Z
dc.date.issued2015
dc.identifier.citationMARTÍNEZ CARRASCO, Robert; FRASQUET PORTA, Lourdes. Traducció, identitat, subversió. Reflexions cap a una praxi queer de la traducció. Fòrum de recerca, 2015, núm. 20, p. 665-679.ca_CA
dc.identifier.issn1139-5486
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10234/172634
dc.descriptionXX Jornades de Foment de la Investigació de la Facultat de Ciències Humanes i Socials (Any 2015)ca_CA
dc.description.abstractAquesta comunicació advoca per una praxi queer de la traducció, conscient de les asimetries de poder presents en el textos i enquadrada dins un marc dels estudis feministes de la traducció. Partint del concepte del llenguatge com a mite de la semiologia barthiana, i recolzant-nos en postulats focaultians de poder i en la noció de violència simbòlica de la sociologia de Bourdieu, abordarem la impossibilitat que el llenguatge puga tenir un ús merament referencial. El fet que percebem el llenguatge com a sistema factual quan es tracta d’un sistema semiològic, raó per la qual tota realitat percebuda mitjançant el mateix sembla lògica i natural, ens conduirà a l’existència de certes elits (heteropatriarcals) que controlen, seleccionen i redistribueixen els discursos, factor davant el qual, des d’un punt de vista ontològic i de manera conscient o inconscient, les traductores hauran de posicionar-se. Tot seguit, farem una anàlisi descriptiva de les propostes que les traductores feministes, conscients que com a dones i com a traductores sempre es troben en la perifèria de la realitat (respecte a home i autor), van formular amb dues finalitats concretes: desmantellar el bagatge (hetero)patriarcal del llenguatge i, al mateix temps, crear vincles de solidaritat entre dones. Els postulats de les traductores feministes dels anys vuitanta i noranta ens serviran com a base per a reivindicar una teoria de la traducció que englobe la intersecció entre feminisme i orientació sexual. Per últim, analitzarem el concepte de comunitat i identitat LGBT+ com a subgrup particular d’un enfocament feminista de la traducció, una praxi, que, sense caure en l’essencialisme, valide una posició identitària i cree al mateix temps un espai d’interacció per a la formulació i recepció de veus homosexuals.ca_CA
dc.format.extent15 p.ca_CA
dc.format.mimetypeapplication/pdfca_CA
dc.language.isocatca_CA
dc.publisherUniversitat Jaume Ica_CA
dc.relation.isPartOfFòrum de recerca, 2015, núm. 20ca_CA
dc.subjectidentitatca_CA
dc.subjecttraduccióca_CA
dc.subjectteoria queerca_CA
dc.subjectideologiaca_CA
dc.subjectfeminismeca_CA
dc.titleTraducció, identitat, subversió. Reflexions cap a una praxi queer de la traduccióca_CA
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/articleca_CA
dc.identifier.doihttp://dx.doi.org/10.6035/ForumRecerca.2015.20.44
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccessca_CA


Files in this item

Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record