Translanguaging as a teaching resource in early language learning of English as a an additional language (EAL)

Abstract

Traditionally, language teaching has been grounded on a monolingual bias and the strict separation of languages has been conceived as a requirement to ensure foreign language learning success. However, the flexible use of one’s linguistic repertoire, known as translanguaging, has also proven beneficial in EFL settings (vid. Jones & Lewis, 2014). The present study aims at examining translanguaging practices in early language learning taking into account the functions proposed by García et al. (2011). Qualitative data were collected in 3 sessions of English for 25 Valencian kindergarteners. Participants (aged 4-5) were in their second year at a Catalan-immersion school, where other two languages are taught as media of instruction (Spanish and English). Results depict how very young language learners use their L1, L2 and L3 strategically in order to serve different communicative functions, without compromising their exposure to the target language (i.e. English). As a conclusion, we argue that a monolingual approach to teaching English as an additional language (EAL) is not a realistic picture of learners’ linguistic behaviour both inside and outside the classroom in multilingual settings.

Tradicionalment, l'ensenyament de llengües s’ha basat en un enfocament monolingüe i l'estricta separació de llengües a l’aula s'ha considerat un requisit indefugible per garantir l’èxit d’aquest procés d'aprenentatge. No obstant això, s'ha demostrat que l'ús flexible del repertori lingüístic de l'alumnat, conegut com a translanguaging, també pot resultar beneficiós per tal d’aprendre l’anglès com a llengua estrangera (vid. Jones i Lewis, 2014). El present estudi té com a objectiu examinar el translanguaging i les seues funcions en l’aprenentatge primerenc de llengües, tenint en compte la taxonomia proposada per García et al. (2011). Les dades, de tipus qualitatiu, es van recollir en tres classes d'anglès per a 25 pre-escolars valencians. Els i les participants, de 4 i 5 anys d’edat, estudiaven el segon curs de l’etapa d’Educació Infantil a un col·legi amb un programa d'immersió lingüística en català, en el qual s'utilitzen altres dues llengües com a vehicles d'instrucció (castellà i anglès). Els resultats mostren com l’estudiantat en edat de pre-alfabetització fa servir les seves L1, L2 i L3 estratègicament per a realitzar diferents funcions comunicatives, sense comprometre l’exposició a la llengua meta, l’anglès. Com a conclusió, considerem que un enfocament monolingüe envers l’ensenyament de l’anglès com a llengua addicional (EAL) no és una imatge realista de l'ús de les llengües que fa l’alumnat tant dins com fora de l'aula en entorns multilingües.

Tradicionalmente, la enseñanza de lenguas ha estado marcada por un enfoque monolingüe y la estricta separación de lenguas en clase se ha considerado un requisito imprescindible para garantizar el éxito de dicho proceso de aprendizaje. Sin embargo, se ha demostrado que el uso flexible del repertorio lingüístico del estudiantado, conocido como translanguaging, también puede resultar beneficioso para aprender inglés como lengua extranjera (vid. Jones y Lewis, 2014). El presente estudio tiene como objetivo examinar el translanguaging y las funciones que cumple, teniendo en cuenta la taxonomía propuesta por García et al. (2011). Los datos, de tipo cualitativo, provienen de 3 clases de inglés dirigidas a 25 preescolares valencianos. Los y las participantes se encontraban en el segundo curso de la etapa de Educación Infantil en un colegio que sigue un programa de inmersión lingüística en catalán, en el cual se utilizan otras dos lenguas como vehículos de instrucción (castellano e inglés). Los resultados muestran cómo el estudiantado en edad de pre-alfabetización utiliza su L1, L2 y L3 estratégicamente para realizar diferentes funciones comunicativas, sin comprometer por ello su exposición a la lengua meta, el inglés. Como conclusión, consideramos que un enfoque monolingüe de la enseñanza del inglés como lengua adicional (EAL) no es una imagen realista del uso de las lenguas que presenta el alumnado tanto dentro como fuera del aula en entornos multilingües.

Traditionnellement, l'enseignement des langues est basée sur une approche monolingue et la séparation stricte des langues en classe a été considérée comme une exigence inévitable pour assurer le succès de ce processus d'apprentissage. Cependant, il a été démontré que l'utilisation du répertoire linguistique flexible des étudiants, connu sous le nom translanguaging peut également être bénéfique pour apprendre l'anglais comme langue étrangère (v. Jones et Lewis, 2014 ). Cette étude vise à examiner les translanguaging et leurs fonctions dans l'apprentissage des langues, en tenant compte de la taxonomie proposée par García et al. (2011). Les données, qualitatives, ont été recueillies dans trois cours d'anglais pour l'enseignement préscolaire 25 Valencia. Les participants, 4 et 5 ans, la deuxième année d'études d'éducation de la petite enfance dans une école avec un programme d'immersion en catalan, qui a utilisé deux autres langues comme véhicules d'enseignement (anglais et espagnol). Les résultats montrent comment les élèves en âge pré-alphabétisation ont utilisé leur L1, L2 et L3 stratégiquement pour exécuter diverses fonctions de communication, sans compromettre l'exposition à la langue cible, anglais. En conclusion, nous croyons qu'une approche monolingue vers enseignement de l'anglais comme langue supplémentaire (EAL) n'est pas une image réaliste de l'utilisation des langues pour les étudiants à la fois l'intérieur et à l'extérieur de la salle de classe environnements multilingues.