Brujería, ¿una cuestión de género?

Abstract

En este trabajo se examinará cómo la imagen de la bruja mantiene una estrecha relación con el género femenino. A lo largo de la historia, las mujeres han ocupado un segundo plano por detrás del hombre y durante el Medievo y la Edad Moderna, esta situación incluso empeorará. Todo ello se complicará con la publicación de una serie de textos, entre los que destaca el Malleus Maleficarum, (1487) donde se mostraron una serie de premisas en las que justificaban la persecución de las mujeres con el pretexto de clasificarlas como brujas. Por todo ello, algunos de los estudiosos de la brujería catalogarán la caza de brujas como una persecución de género.

This paper will examine how the image of the witch has a close relationship with the female gender. Throughout history women have occupied the background behind men and during the Middle Ages and the modern age, this situation will be even worse. This will be further aggravated with the publication of a series of texts, such as the Malleus Maleficarum, (1487) where a series of premises were displayed to justify the persecution of women under the pretext of classifying them as witches. Therefore, some of the most specialists in witchcraft will catalog witch-hunts as a pursuit of gender.

En aquest treball se examinarà com la imatge de la bruixa té una estreta relació amb el gènere femení. Al llarg de la historia, les dones han ocupat fons darrere de l’home i durant l’Edat Mitjana i l’ Edat Moderna, la situació encara serà pitjor. Tot i això, és complicarà amb la publicació d'una sèrie de textos, entre els quals destaca el Malleus Maleficarum (1487), on es va mostrar una sèrie de premisses en el qual es justifica la persecució de les dones amb el pretext de classificar-les com a bruixes. Per tot això, alguns estudiosos de la bruixeria inclouen la caça de bruixes com una persecució de gènere.