Intervenció a través del joc a l’esbarjo sobre les relacions socials d’una xiqueta amb Síndrome de Down

Abstract

Els xiquets i les xiquetes amb Síndrome de Down, malgrat les creences socials, presenten en molts casos dificultats per relacionar-se amb els altres. Com a conseqüència d’aquest fenomen, molts passen l’etapa educativa aïllats dels seus companys i companyes, preferint la pròpia companyia o creant amistats imaginàries. A la literatura científica trobem una sèrie de programes que milloren les habilitats socials. En el present Treball de Fi de Grau es pretén dur a terme un programa per millorar les interaccions socials d’una alumna de 5 anys amb Síndrome de Down en el context de l’esbarjo a través de jocs. Aquesta xiqueta no interacciona amb els seus companys i companyes a l’hora de l’esbarjo, sinó que pel contrari es manté en una actitud solitària, mentre que els altres la ignoren. La metodologia emprada inicialment va ser l’ensenyament de jocs, dirigits per un adult, però posteriorment es va modificar als jocs espontanis, manera en la qual els infants es relacionen. Per tal de comprovar l’efectivitat de la intervenció es va realitzar un sociograma i una observació a l’esbarjo en situació pre-test i un altre en post-test. En comparar els resultats, s’observa que el mètode dut a terme ha sigut efectiu, doncs la xiqueta obté millors puntuacions sociomètriques i s’observa una major socialització al registre d’observació una vegada finalitzada la intervenció. Es conclou que és necessària una intervenció preventiva per tal de millorar les estratègies de relacions socials de persones amb característiques semblants al cas d’estudi.