Puntuació i traducció: Verführung i Der Tangospieler

Abstract

El treball analitza des de la perspectiva de l’explicitació i la modificació de signes de puntuació en les traduccions al català de Verführung i Der Tangospieler. Amb aquest objectiu s’estableixen les característiques generals dels textos amb la comparació dels resultats de diversos programes d’anàlisi textual i, posteriorment, es quantifiquen els diversos signes de puntuació utilitzats tant en els textos originals com en les traduccions corresponents. Els resultats de la quantificació indiquen una gran correlació entre els signes utilitzats en els textos originals i en les traduccions pel que fa als punts i a les comes. Aquesta correlació també és força elevada quan s’analitza la combinació d’aquests dos signes. Les diferències més significatives es copsen en l’ús de determinats signes com ara el punt i coma, el guió llarg i els tres punts, en què es percep la intenció del traductor per explicitar més clarament la informació al receptor, al marge de l’estil del traductor, o de la comunitat cultural i lingüística en què s’insereix la traducció.

The paper analyzes explicit and specific modification of punctuation in the translation to Catalan Verführung and Der Tangospieler. With this aim on various programs of textual analysis are used to compare various punctuation marks used in both the original texts and in their corresponding translations. Findings of the present study shows a positive correlation between the signs used in Source Texts and Target Texts regarding points and commas. This correlation is also significant when testing the combination of these two signs. The most significant differences are found on the use of certain signs such as the semicolon, the dash and the three points, where the intention of the translator is to explain more clearly the information to the receiver. This is observed regardless of who is the translator, or the linguistic and cultural community where the translation is inserted.