Els mapes històrics interactius com a recurs didàctic en l'ensenyament d'història

Abstract

La irrupció de les tecnologies digitals a finals del segle XX i inicis del XXI ha suposat una revolució en la manera en què els éssers humans ens comuniquem i en la manera en què creem i consumim informació. El nou paradigma digital necessita d’una nova educació i ens proporciona ferramentes per a construir-la. Els Sistemes d’informació Geogràfica (SIG) han possibilitat noves maneres d’aproximar-nos al coneixement geogràfic. Encara que de manera incipient, comencen també a aparèixer en la xarxa mapes històrics interactius basats en SIG que poden suposar una millora substancial en el camp de la didàctica de la història. En primer lloc, perquè els mapes històrics interactius encaixen perfectament en els esquemes teòrics de noves metodologies educatives que necessiten d’una actitud activa per part de l’alumnat i que garanteixen l’adquisició d’un coneixement significatiu, el desenvolupament de les múltiples intel·ligències humanes i d’una sèrie de competències bàsiques que tot alumne ha de fer seues al finalitzar l’educació obligatòria. Açò suposa deixar enrere, per fi, la metodologia expositiva que ha caracteritzat l’ensenyament d’història des de temps immemorials i que ve associada a un coneixement fràgil i memorístic. I, en segon lloc, perquè ens permet estudiar la història des de les seues dos dimensions: el temps i l’espai. A causa del seu llenguatge narratiu, la història ha trobat dificultats a l’hora d’expressar-se espacialment; el mapa, el recurs didàctic per excel·lència a l’hora d’estudiar l’espai, mai ha sigut l’instrument predilecte dels historiadors perquè no permetia expressar la dimensió temporal d’aquesta ciència. Ara, gràcies als mapes històrics interactius, és possible fer-ho i açò suposa un canvi revolucionari en la manera en què entenem el mapa com a ferramenta per a expressar i consumir informació històrica. Per suposat, açò té implicacions transcendentals no només en la investigació històrica, sinó també en la manera en què els docents d’història poden planificar i dur a terme les seues classes. Encara que puga parèixer un treball sobre recursos didàctics, ens trobem davant d’un treball d’investigació educativa –ací no es pretén crear cap recurs didàctic- que s’emmarca dins la modalitat número 2 de les tipologies establertes en la normativa general dels treballs de fi de màster de la Universitat Jaume I i que aborda l’anàlisi dels mapes històrics interactius com a potencial recurs didàctic en l’ensenyament d’història.